Joaquim Nadal, Marta Pujol, La Bressola i Dones de la Mar són els guardonats d’aquesta edició

La Fundació Irla ha celebrat l’anual gala de la Nit Irla, on ha fet entrega dels Memorials Francesc Macià a l’historiador, exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat Joaquim Nadal, en la modalitat individual, i a La Bressola, en la modalitat col·lectiva; i del Memorial Lluís Companys, enguany dedicat a visibilitzar la tasca de la dona en el sector agroalimentari i pesquer i que ha estat per la investigadora de l’IRTA i el CRAG, Marta Pujol, en la modalitat individual, i l’Associació Catalana de Dones de la Mar, en la modalitat col·lectiva.

També s’ha fet entrega del Premi d’Assaig Irla 2026, que ha estat per Marc Bosch i Matas per la seva obra «L’urbanisme rendista a Barcelona i Catalunya: Una anàlisi institucional».

En el discurs de benvinguda, el portaveu de la Fundació, Raül Romeva, ha reivindicat la figura del president Josep Irla des d’on va ser la seva mateixa casa, la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols: «Fa cent 150 naixia Josep Irla, un home que va governar sense territori, sense recursos, sense poder en el sentit convencional del terme. I que, malgrat tot, va seguir exercint la responsabilitat que li havia estat confiada perquè entenia que la república era un compromís, una manera de ser i d’estar en el món».

Fent referència al tema d’aquesta edició de la Nit Irla, la felicitat, Romeva ha assenyalat que tot i que en temps de crisi democràtica i de desigualtats creixents, parlar de felicitat no hauria de ser un luxe o una frivolitat, sinó tot el contrari: «Ningú no és feliç del tot si els que l’envolten pateixen, ningú no és lliure del tot en una societat que no garanteix la llibertat de tothom». En aquest sentit, ha recordat que la felicitat individual i la col·lectiva no es poden excloure, «es necessiten». «No hi ha felicitat sense llibertat. I no hi ha llibertat real sense igualtat i sense bé comú«, ha afegit.

Seguint aquest fil, Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, en el seu discurs de clausura de l’acte, també ha reivindicat la igualtat, en clau matemàtica, com a sinònim d’identitat: «La identitat no ha de servir per diferenciar-te dels altres, ni molt menys per intentar sentir-te superior, sinó que és allò que ens fa igual a algú. La identitat és allò que volem compartir«.

L’acte es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:

 

Joaquim Nadal i La Bressola, guardonats amb el Memorial Francesc Macià 2026

El Memorial Francesc Macià ha estat atorgat, en la categoria individual, a l’historiador, exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat Joaquim Nadal per la seva llarga trajectòria com a figura prominent de la política catalana, especialment en l’àmbit del municipalisme, com l’alcalde que durant 23 anys va impulsar la modernització urbanística i cultural de la ciutat de Girona; així com per la seva faceta acadèmica i intel·lectual com a catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la UdG, expert en patrimoni cultural i autor de nombrosos llibres sobre la història de Girona i de Catalunya.

En la categoria col·lectiva, s’ha premiat la trajectòria de La Bressola pels seus 50 anys de resistència i promoció de l’educació immersiva en català a la Catalunya del Nord, passant d’una primera escola amb 7 alumnes, el 1976, a una xarxa que actualment n’escolaritza més de 1000 estudiants, en set escoles d’educació infantil i primària i dos centre d’educació secundària. També s’ha destacat els 40 anys dels Amics de la Bressola, una entitat que dona suport i divulga la tasca de la Bressola, i que va néixer sota l’impuls de Francesc Ferrer i Gironès, del qual, enguany, també es commemora el 20è aniversari del seu traspàs.

Guillem Nivet, president de La Bressola, ha recollit el guardó encoratjant la resta dels Països Catalans a continuar defensant l’escola en català malgrat els obstacles: «El que s’ha aconseguit amb La Bressola ha de ser per vosaltres una llum d’esperança. Quan tingueu moments de desànim total, penseu que a Perpinyà fem immersió linguística en un territori on el català ha estat declarat inconstitucional, on els recursos i les polítiques lingüístiques no hi són, on el castalà no és llengua oficial… i malgrat tot això, animem a fer immersió».

El Memorial Lluís Companys 2026, un reconeixement a les dones del sector primari

Amb motiu de l’Any Internacional de la Dona Agricultora, enguany el Memorial Lluís Companys reconeix les iniciatives i bones pràctiques de les dones en l’agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura tant en l’àmbit de les productores i les distribuïdores, com les científiques.

En la categoria individual, Marta Pujol, investigadora de l’IRTA i el CRAG, ha estat reconegut per la seva carrera científica en l’àmbit de la genètica i la genòmica de plantes hortícoles, amb una recerca pública orientada a la millora genètica i la resistència de les fruites davant les malalties.  En el discurs d’agraïment, Pujol ha alerta que la població mundial segueix creixent, però el sòl agrícola no, que està perdent qualitat. «Ens cal un canvi de model, l’hem d’adaptar per continuar produint aliments de forma sostenible».

En la modalitat col·lectiva, s’ha reconegut a l’Associació Catalana de Dones de la Mar, per fomentar la visibilitat de les dones en sectors tant diversos com la pesca, l’aqüicultura, la navegació o la recerca marina.

Ha recollit el guardó Carmina Ontiveros, secretària de l’entitat, qui ha reivindicat el paper de la dona al mar, trencant així amb la imatge que ha transcendit en el nostre imaginari, la d’una dona mirant l’horitzó esperant que el seu home arribés de pescar. «La feina d’aquesta dona no era la d’esperar, era la de treballar mentre el seu home estava al mar, ja fos com a remendadora, venedora de peix, armadora,…. Feia tots els papers de l’auca, una feina que ha quedat invisibilitzat al llarg de la història».

 

Premi d’Assaig Irla 2026

També s’ha fet entrega del Premi d’Assaig Irla 2026 a Marc Bosch i Matas per la seva obra «L’urbanisme rendista a Barcelona i Catalunya: Una anàlisi institucional». Escrita amb claredat analítica i solidesa empírica, el jurat ha destacat com el text mostra les causes i arrels institucionals del rendisme, així com el seu paper en l’actual crisi de l’habitatge, i suggereix quins canvis institucionals poden ser útils per facilitar que l’accés a l’habitatge esdevingui un dret social, un dret de país.

En el seu discurs, Marc Bosch ha denunciat com el model capitalista s’ha imposat perquè hi ha hagut una voluntat política perquè així fos, «i això ha estat especialment cert amb el sòl i amb l’habitatge«. En aquest sentit, «l’habitatge ha de deixar de ser un actiu d’inversió per passar a ser un dret«.