La periodista i investigadora catalana analitza l’actual canvi d’hegemonies globals, determinada per l’impacte exponencial d’una revolució tecnològica
La Fundació Irla ha donat el tret de sortida al nou curs acadèmic amb la Lliçó Inaugural Irla 2025-2026, «Geopolítica de la complexitat: la transformació del poder global» a càrrec de Carme Colomina, periodista i investigadora sènior del CIDOB especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global.
Raül Romeva, portaveu de la Fundació, ha obert la Lliçó Irla, assenyalant aquesta “geopolítica de la complexitat” en tant que “ja no serveixen els marcs amb què s’interpretava el poder, les fronteres, o les aliances”. “Avui l’autoritat és difusa, els relats són múltiples i els conflictes es juguen a moltes capes, des del ciberespai fins al sistema financer, des de la intel·ligència artificial fins a la informació que consumim cada dia”.
Per això, assegura, parlar de geopolítica de la complexitat no és una opció intel·lectual, sinó una “necessitat democràtica”. Per fer-ho “ens cal la mirada de persones com la Carme Colomina, que ens convida a veure més enllà dels titulars, a entendre els reptes sistèmics que hi ha darrere de cada crisi aparent”.
Pots accedir-hi fent clic al següent enllaç:
El nou ordre post hegemònic
En un escenari competitiu i on cada cop hi ha més actors en joc, la investigadora Carme Colomina ha assenyalat la UE com a actor un desconcertat davant un món en constant transformació, on “les aliances tradicionals ja no valen”.
Segons Colomina, “aquesta acceleració geopolítica i la necessitat de noves aliances li dona joc al sud global”. De fet, els països del G-7 representen avui el 40% del PIB mundial, mentre que el 1975 era del 60%. “A la llarga, estem veient un decreixement d’aquelles hegemonies que han marcat l’agenda internacional des de la Segona Guerra Mundial, i el que considerem avui països emergents, representaran en el 2050 el gran gruix del PIB mundial”, ha puntualitzat.
En aquesta nova competició pel poder, la investigadora del CIDOB ha assenyalat la tecnologia com un factor que també estructura el poder global: “En aquesta confrontació tecnològica, veiem una competició de models, que poden representar el model de tecnoautoritarisme de la Xina o bé la desregulació que representen les grans plataformes tecnològiques de Silicon Valley.
L’estat de la democràcia al món
En aquest nou ordre mundial, la democràcia també s’hi ha vist afectada. Com ha recordat Colomina, el 2024, el gran any electoral per excel·lència perquè el 70% de la població mundial va ser cridat a les urnes, va ser la primera vegada en què tots els governs van perdre força, fins i tot aquells que van aconseguir la reelecció”, i el període 2020-2025 va venir “marcat per aquest negacionisme electoral” ja que una de cada cinc eleccions va ser contestada, bé per l’oposició o per grups civils.
“Hi ha una transnacionalitat, molt oportunisme també, en l’agenda de debilitament dels processos electorals”, ha assenyalat la ponent de la Lliçó Irla d’enguany. Una qüestió també a tenir en compte si parlem de l’afebliment de les democràcies és: “Estem en un moment en què els governs ja no cauen per cops d’estats, sinó que hi ha aquestes forces antidemocràtiques que arriben a les urnes, i doncs van modelant, una vegada més, els espais democràtics pel seu interès”.
