La pau de Viena (1725) i el «cas dels catalans»: de l’eufòria al desencís

Agustí Alcoberro Pericay. Professor d’Història Moderna i vicerector de la UB

La derrota de Felip V a la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) va obrir noves expectatives a l’austriacisme català. Aleshores, l’exili aplegava entre 25.000 i 30.000 persones; tenia importants responsabilitats en el govern i l’exèrcit imperials, així com en els alts tribunals i l’Església a Itàlia; i havia construït un relat historicopolític propi. Tanmateix, la Pau de Viena (1725), que va acordar l’amnistia recíproca en terres de Felip V i de Carles VI, va consolidar el règim de les Noves Plantes, i va ser percebut com una darrera renúncia.