Biografiarà el tarragoní Pere Lloret, batlle de la ciutat, president de la Diputació de Tarragona i diputat al Parlament de Catalunya
La Beca d’Estudis Històrics President Tarradellas 2024 s’ha atorgat a Joan Safont i Plumed pel seu projecte «Pere Lloret, alcalde republicà de Tarragona». Format intel·lectualment en les idees catalanistes i republicanes, Pere Lloret és una figura cabdal de la política tarragonina i catalana i és recordat avui per haver estat l’alcalde que va portar la República a la ciutat de Tarragona.
Per Safont, l’objectiu d’aquest estudi és “corregir l’anomalia existent en el fet que Pere Lloret no disposi d’una biografia exhaustiva i completa”, no només des dels càrrecs i responsabilitats polítiques que va ostentar, sinó també “des de la seva vida apassionant, rica i inspiradora per a les generacions futures”.
Joan Safont i Plumed és doctor en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona i actualment exerceix de professor associat a la UPF. Ha escrit diversos llibres vinculats a la política i la cultura catalanes des del republicanisme, entre ells els darrers «El llegat dels consellers de Drets Socials de la Generalitat republicana» (1931 – 1939) (2024), «L’estiu passat. Una geografia de les vacances d’artistes i escriptors dels Països Catalans» (2023) o «El PEN Català. 95 anys de diplomàcia cultural» (2018). També ha publicat llibres com a curador i editor, i ha col·laborat en llibres col·lectius des de 2014.
En el jurat, hi ha participat Robert Casadevall, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili; Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; i Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet).
La beca, convocada per la Fundació Irla, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i en col·laboració amb l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet) i la Universitat Rovira i Virgili (Grup de Recerca Consolidat ISOCAC del Departament d’Història), està dotada amb 6.000€ i té com a objecte d’estudi el pensament, l’obra i la vida de la generació de republicans i republicanes vinculats a les comarques del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Fotografia de Pere Lloret.
Sobre la recerca
Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 1877 – Barcelona, 1967) inicia la seva participació en la vida social i cultural tarragonina com a fundador de la societat cultural catalanista Les Quatre Barres i en la revista que aquesta editava, Pàtria.
Al tombant de segle, fent un pas més polític, comença com a diputat provincial per Falset i Gandesa l’any 1914, participant així en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Posteriorment, esdevé president de la Diputació de Tarragona (1917-1919).
L’any 1931, Pere Lloret és l’alcalde escollit que porta la República a la ciutat de Tarragona. Ocupa el càrrec fins al 6 d’octubre de 1934 i, de nou, des del 24 de febrer fins la seva dimissió el mes de maig de l’any 1936, en un context d’agitació i radicalització política que portava els pitjors presagis. En la seva posició com a batlle de Tarragona, Lloret és reconegut per combatre l’atur forçós, un greu problema derivat de la crisi econòmica provocada pel crack del 1929, endegant un ambiciós programa d’obres públiques, que, alhora, també persegueix la modernització urbana de la ciutat.
El 1932 també és escollit diputat al Parlament de Catalunya com a representant únic d’Acció Catalana, i director general d’administració local de la Generalitat de l’abril del 1936 al maig del 1937.
L’any 1936, en un context d’agitació i radicalització política que porta els pitjors presagis, decideix dimitir de l’alcaldia i, posteriorment, amb la derrota republicana, s’exilia a França. Allà esdevé un dels responsables de la Residència d’Intel·lectuals de Montpeller, fins a l’any 1945, quan torna a Catalunya.
Amb el caràcter d’un home sencer i sincer, Pere Lloret es converteix en un testimoni cabdal del republicanisme tarragoní.
Fotografia de Pere Lloret.