Aprendre per enfortir-nos; enfortir-nos per vèncer

Oriol Junqueras. President d’Esquerra Republicana

El 2017 va ser alhora un any d’orgull i dolor per a l’independentisme català. Orgull per haver estat capaç d’impulsar una fita heroica com va ser l’U d’Octubre, contra tota la potència d’un Estat decidit a evitar que els catalans i les catalanes expressessin la seva voluntat democràtica a les urnes. Orgull, també, per haver aconseguit transformar la indignació d’aquella data en l’eclosió d’unitat civil i determinació noviolenta que es va poder veure als carrers de tot el país el 3 d’octubre, la qual va anar molt més enllà dels contorns del propi moviment independentista. Dolor, tanmateix, per no haver pogut completar el camí cap a la independència en aquells dies crítics. Dolor perquè, en no poder acabar el camí, el moviment va quedar exposat a la reacció venjativa de la vessant més autoritària del nacionalisme espanyol, incardinada al cor de l’Estat.