Una problemàtica social invisibilitzada, que afecta principalment a dones migrades
La Fundació Josep Irla torna a situar el feminisme en el centre de les seves reflexions, amb un nou estudi: «Una violència oculta. Assetjament sexual en dones migrades treballadores de la llar i les cures». L’estudi, finançat per la Fundació a través de la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2017, ha estat escrit per l’antropòloga Sílvia Bofill en col·laboració amb Norma Véliz, coordinadora de l’associació Mujeres Pa’lante.
L’estudi s’ha presentat aquest dijous 30 de maig a la seu de la Federació d’Organitzacions per a la justícia global, i ha comptat amb la participació de les coautores de l’estudi, així com d’Isabell Valle, membre del grup Libélulas. La cloenda ha anat a càrrec Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.
Una violència oculta
Sílvia Bofill ha criticat l’assetjament que pateixen les dones migrades durant la seva jornada laboral i que respon a un “pràctica habitual”, malgrat que “la seva opacitat és absoluta”. Com a exemple, ha posat de manifest que el 41% de les dones enquestades diuen haver patit alguna forma d’assetjament sexual a la feina en el transcurs de la seva vida laboral en el país d’acollida.”
Sílvia Bofill: “El 41% de les dones enquestades diuen haver patit alguna forma d’assetjament sexual a la feina en el transcurs de la seva vida laboral en el país d’acollida”
Norma Véliz ha afirmat que l’assetjament sexual és un problema social que no es pot silenciar: “L’assetjament sexual no diferencia en origen, classe social o edat, ja que ens pot passar a totes les dones”.
Per això ha defensat la tasca que s’empren des d’entitats com Mujeres Pa’lante o grup Libélulas, que volen donar llum a aquest tipus de casos de violència, especialment en dones migrades, que desconeixen els seus drets i temen perdre la seva feina i ser retornades al seu país d’origen. En aquest sentit, ha anunciat que donaran continuïtat a aquest estudi amb l’objectiu de poder crear les eines necessàries per saber com actuar i prevenir davant els casos d’abús i assetjament contra les treballadores de la llar i les cures.
Norma Véliz: “L’assetjament sexual no diferencia en origen, classe social o edat”
Respostes polítiques
Segons Bofill, “no estem davant de casos aïllats, sinó d’un fenomen persistent i estructural de la nostra societat”. “Per això –ha afegit– calen respostes polítiques”.
En la seva intervenció, Isabel Valle ha destacat el treball conjunt entre associacions i institucions públiques i sindicats. “L’última d’aquestes accions ha estat amb el Govern català, que ha aprovat un paquet de 37 mesures de suport a les treballadores de la llar i les cures”, ha explicat.
Sílvia Bofill: “No estem davant de casos aïllats, sinó d’un fenomen persistent i estructural de la nostra societat”
El conseller Chakir El Homrani ha tancat l’acte destacant que aquestes primeres mesures han de servir com a punt de partida per visibilitzar el sector de les treballadores de la llar i les cures i dotar-les d’eines d’apoderament per prevenir i actuar davant dels casos d’assetjament.
Unes polítiques de sensibilització que han d’anar acompanyades de canvis en la regulació estatal: “Cal ratificar el conveni 189 de l’OIT (Organització Internacional del Treball) per ampliar els drets de les treballadores domèstiques i modificar la Llei d’estrangeria, ja que és una llei que situa les dones migrants en una situació de desigualtat i de discriminació”.
Sobre l’estudi
L’estudi és fruit d’una recerca col·laborativa entre la Universitat de Barcelona i l’associació Mujeres Pa’lante i posa sobre la taula la problemàtica de l’assetjament sexual que pateix el col·lectiu de dones migrades que són treballadores de la llar i les cures, una de les formes de violència masclista més oculta i invisibilitzada a la nostra societat, atesa la falta de regulació del sector, la precarietat laboral a la qual es veuen sotmeses o la manca d’accés a justícia per falta de recursos, entre altres factors.
Consulta l’estudi ▶︎ aquí