La Fundació Josep Irla i el Centre Maurits Coppieters han celebrat la seva jornada anual, en aquest cas sota el títol «Diversitat, ciutadania i projecte europeu». La sala Jordi Maragall del CIDOB ha aplegat una setantena de persones, que s’han interessat per la temàtica durant el matí de divendres 24 de novembre.

Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, i Antonia Luciani, vicepresidenta del Centre Maurits Coppieters, han estat els encarregats de donar la benvinguda als assistents i presentar l’acte.

Tresserras ha reflexionat sobre com la globalització obliga a repensar l’estat i la nació. Luciani ha parlat dels diversos desafiaments als quals s’enfronta la Unió Europea, com la crisi migratòria, l’amenaça jihadista i el cas de Catalunya, sobre el qual la Unió Europea (UE) no ha reaccionat. “L’èxit del projecte europeu rau en la capacitat de respectar la diversitat per fer una Europa dels pobles en lloc d’una Europa dels estats. No podem parlar de projecte europeu sense parlar d’integració”, ha dit Luciani.

Kraus: “La gent que s’identifica només com a europea és molt poca”

Seguidament, Peter A. Kraus, professor de Ciència Política de la Universitat d’Augsburg, ha impartit la conferencia «Què ens defineix com a europeus?». L’acadèmic ha explicat que la Unió Europea ha procurat generar unes bases identitàries des de dalt (top down), però que no ha quedat una base massiva d’identitat europea entre els ciutadans. “La gent que s’identifica només com a europea és molt poca”, ha dit.

Per Kraus, les societats s’han tornat més diverses perquè han incorporat noves capes d’identitat, i les pròpies capes han esdevingut multidimensionals i fluïdes. Això és la diversitat complexa.

La jornada ha acollit la presentació de l’estudi «Immigració i independència. Els casos de Quebec, Escòcia i Catalunya», editat per la Fundació Josep Irla i elaborat per Núria Franco-Guillén, investigadora postdoctoral del Centre for Governance and Public Policy de la Universitat de Griffith.

El treball, que es pot consultar aquí, presenta quin és el rol de la immigració en els debats sobre la sobirania en el si de les nacions sense estat, analitzant els casos del Quebec, Escòcia i Catalunya. També exposa com es relacionen els conceptes d’immigració i nacionalisme sense estat, donades les implicacions teòriques i sociopolítiques que aquest vincle fa aflorar. S’ofereix una perspectiva de la immigració respecte a la nació sense estat per a cadascun dels territoris estudiats.

No es pot afirmar que el nacionalisme sense estat ni l’independentisme s’expressi en termes excloents

L’estudi conclou que no es pot afirmar que el nacionalisme sense estat ni l’independentisme s’expressi en termes excloents. A més, s’esmenta que les elits sobiranistes de les tres nacions sense estat analitzades han desplegat posicions més aviat obertes cap a la immigració, tant pel que fa als discursos com a les polítiques públiques.

“L’actitud vers la immigració del sobiranisme de països com Quebec, Escòcia o Catalunya desmenteix que els nacionalismes sense estat siguin inevitablement etnicistes”, ha explicat Núria Franco-Guillén.

En el marc d’una taula rodona, Peter A. Kraus i Núria Franco-Guillén, han conversat amb Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, i Catherine Xhardez, investigadora al Centre de Recherches Internationales de París. Laia Soldevila ha moderat el debat, en què Xhardez ha diferenciat immigració, que té a veure amb els acords internacionals i el nivell europeu, i integració, que està relacionada amb la proximitat i el lloc on les persones viuen, com ara les ciutats. “Els nivells de regulació de la integració no coincideixen amb els de la immigració. La UE no té competències en integració, però procura influir en les polítiques”, ha dit la ponent.

Kraus ha destacat que no hi ha un model d’immigració per Europa perquè existeixen moltes diferències entre estats. Per Franco-Guillén hi ha una part de la política migratòria que s’ha de gestionar des de baix, la que toca la convivència entre persones. “Les nacions sense estat poden agafar el poder de contrapès a les polítiques restrictives per part dels estats”, ha explicat. La investigadora també ha exposat que hi poden haver aliances entre regions i ciutats, que gestionen la convivència entre les persones.

Amorós ha posat sobre la taula que la part més vulnerable de la immigració té a veure amb conflictes armats. “Europa té un rol principal en el comerç d’armes”, ha dit. I ha destacat que la nostra implicació en els conflictes internacionals, com a europeus, hauria de ser una altra. El mateix Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ha clos l’acte, acompanyat de Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.