El segon acte del cicle ‘Feminisme: memòria i lluites’ ha consistit en la presentació de la biografia ‘Maria Dolors Bargalló. Feminista i propagandista d’Esquerra’, que ha tingut lloc a la sala La Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison.

Hi han participat Carme Forcadell, diputada al Parlament de Catalunya; Queralt Solé, professora d’Història de la UB, Betsabé García, autora de la biografia; Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; i Estel Solé, escriptora i actriu, que ha presentat l’acte.

La biografia s’ha elaborat gràcies a una Beca d’estudis històrics President Macià, dotada amb 6.000 euros, que la Fundació Josep Irla convoca de manera anual amb la Diputació de Barcelona.

Una síntesi de l’acte
Carme Forcadell ha destacat que les dones republicanes van perdre la guerra dues vegades perquè van perdre drets i llibertats però també possibilitats de canviar el seu futur. “La dona va passar a ser invisible perquè tota la idea de feminisme va desaparèixer de la societat”, ha dit.

El poc interès que tenien els polítics en la integració del gènere femení a la vida política va fer que un grup de dones publiquessin el 29 de juny de 1931 un article al diari L’Opinió. Forcadell n’ha llegit un fragment: “No és protecció el que nosaltres demanem, volem que es reconeguin els nostres drets”.

Forcadell ha parlat de dones brillants, moltes de les quals van haver de marxar a l’exili o van ser afusellades. Ha dit que moltes van caure en l’oblit i que algunes en seran rescatades.

Forcadell: “Tenim el deure de continuar la feina que van fer aquestes dones, de seguir lluitant”

“Avui fem un homenatge a les dones republicanes que ens ho han posat més fàcil”, ha declarat. Per l’expresidenta del Parlament, tenim el deure de continuar la feina que van fer aquestes dones, de seguir lluitant i d’avançar per aconseguir la plena igualtat com una eina per aconseguir un món millor.

Queralt Solé ha explicat que les dones van començar a participar en política a la República, però que eren una minoria. “Es van fer seccions femenines als partits i sindicats, hi havia dones que accedien a la feina, i començaven a ser més autònomes i a tenir una xarxa social pròpia”, ha exposat.

Per la historiadora, tot plegat va fer que durant la Segona República s’avancés malgrat les resistències culturals. Moltes, les capdavanteres, van fer periodisme perquè volien donar a conèixer la seva opinió respecte al que passava al seu voltant, segons Solé.

“Són dones que lluitaven, persistien, algunes de les quals van triomfar i van aconseguir fites i canvis difícils. Tot això es va veure esclafat per la dictadura franquista, que va fer que la dona perdés allò aconseguit i també aquella possibilitat que s’albirava de canviar el seu futur”, ha explicat Queralt Solé.

Bargalló tenia una actitud de responsabilitat per educar les dones

Betsabé García ha parlat de la invisibilitat de moltes dones. Ha explicat que Maria Dolors Bargalló va néixer al barri del Raval i va arribar ben amunt en un moment de grans dificultats. “És una persona que es va desenvolupar, era una dona molt moderna i va acabar sent pràcticament diplomàtica”, ha dit.

“Bargalló va fer una enorme quantitat de mítings per tal que les dones tinguessin educació i per acabar amb la por cap als homes: tenia una actitud de responsabilitat per educar les dones, canviar el món i un fort compromís amb la pau”, ha manifestat.

García també ha agraït a la Fundació Josep Irla haver-li donat la possibilitat d’anar a Mèxic i retrobar Maria Dolors Bargalló, que va acabar exiliada a aquest país. “És una dona èpica i tràgica, que no va poder tornar mai a casa”, ha conclòs l’autora.

Joan Manuel Tresserras ha agraït el suport de la Diputació de Barcelona en la convocatòria de la Beca d’estudis històrics President Macià, gràcies a la qual s’ha pogut realitzar la biografia de Maria Dolors Bargalló.

“A la Fundació Josep Irla ha una línia clara dedicada al rescat de la memòria de dones excepcionals, que són casos singulars ja que la situació era molt pitjor del que suggeririen algunes d’aquestes biografies”.

Per Tresserras, alguns lideratges masculins han estat moltes vegades inflats i no els hem vist des de les seves mancances, pors i el seu caràcter polièdric: “Moltes vegades les dones han estat invisibles perquè les hem comparat amb figures gegants que potser no ho són tant, de gegants”. El president de la Fundació Josep Irla ha dit que les polítiques més radicals són sempre les possibles. “Una de les virtuts d’aquestes dones lluitadores és que, en moments determinats, van aconseguir llegir coses que eren possibles”, ha expressat.

La biografia
Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 – Mèxic DF, 1980) inicià el seu compromís polític de ben jove, el 1925, militant a Estat Català, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou una de la desena de militants pioneres d’Esquerra Republicana de Catalunya, impulsant la creació de la secció femenina del partit de la qual en fou la principal propagandista, com testimonien els més de 400 mítings i conferències en què intervingué.

El 1937, en plena Guerra Civil, fou elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, vinculada al Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme. El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a Mèxic on viuria fins a la seva mort, sense abandonar mai la militància a Esquerra Republicana, la lluita per la democràcia enfront el feixisme i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, a través de més de 4.000 emissions de «L’Hora Catalana», un programa radiofònic que dirigí des de 1953, durant tretze anys, a redós de l’Orfeó Català de Mèxic. Descarrega’t la publicació aquí.