La Nit Irla reconeix Peter Bush, Drets, Adriana Kaplan i la Fundació Surt

El president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat la Nit Irla 2017, que s’ha celebrat aquest dijous al vespre a l’Ateneu Barcelonès. Tresserras ha destacat el gran debat que s’ha produït en el catalanisme en la fase de construcció de l’independentisme, en què “ens hem qualificat intel·lectualment i hem aprofundit en el nostre bagatge ideològic”. I ha fet referència a l’estratègia de l’Estat espanyol, que s’ha centrat en impedir el referèndum utilitzant un marc legal instrumentalitzat que és “absolutament il·legítim”.

Tresserras ha reconegut la tasca de la Fundació Josep Irla per a proporcionar instruments per tal que hi hagi idees efectives que es puguin traduir en mesures polítiques que ajudin a la construcció de la República .“Des de la Fundació volem proporcionar materials per ajudar a reformular les esquerres”, ha dit.

La Fundació Josep Irla ha atorgat en el marc de la Nit Irla el Premi d’Assaig Irla 2017 a Martí Petit, pel seu treball Desconnexió connectada. Societat digital, Catalunya i Europa. Petit ha explicat que en les polítiques de comunicació cada vegada hi tenen més pes les telecomunicacions. L’autor ha manifestat que amb l’assaig ha volgut “fer un full de ruta sobre les comunicacions” per a construir la República.

Durant la Nit Irla s’ha atorgat el Memorial Francesc Macià, que distingeix una persona o entitat que hagin destacat per la seva acció en favor de la llengua, la cultura o la nació catalanes, a Peter Bush en la modalitat individual, per haver traduït a l’anglès autors destacats de la literatura catalana com Mercè Rodoreda, Josep Pla i Quim Monzó, i obres com Incerta glòria. Bush ha valorat l’oportunitat que li ha donat la traducció d’apropar-se a la literatura catalana.

També s’ha premiat l’associació Drets en la modalitat col·lectiva, per la seva lluita pel respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, els governants i les institucions catalanes. Sergi Blàzquez, que presideix Drets, ha parlat de la defensa que fan dels drets i les llibertats dels ciutadans, així com la persecució dels delictes als quals els catalans som sotmesos. “Som un col·lectiu s’ha unit per dir prou ja que no es pot permetre l’odi a la comunitat catalana”, ha dit.

El Memorial Lluís Companys, que reconeix una persona i una entitat que hagin destacat per la seva acció social, s’ha lliurat a l’antropòloga Adriana Kaplan en la modalitat individual, per la seva lluita contra la mutilació genital femenina. Nora Salas, de la Fundació Wassu-UAB ha recollit el premi en nom de Kaplan, que es troba a Gàmbia treballant per evitar la mutilació genital femenina que encara pateixen moltes nenes. Aquesta pràctica té greus conseqüències i està tipificada com a violació dels drets humans.

La Fundació Surt ha estat guardonada en la modalitat col·lectiva, pel seu compromís amb els valors de l’equitat de gènere, la inclusió, la solidaritat i la transformació social. Fina Rubio ha recollit el premi i s’ha mostrat molt satisfeta de rebre un Memorial que porta el nom d’un figura com la de Lluís Companys, “que representa un esforç constant de lluita i de defensa dels valors d’una manera molt conseqüent fins al màxim que se li pot demanar a una persona: la vida”.  “Com a col·lectiu també agraïm la voluntat transformadora i l’esforç col·lectiu de construir una societat lliure en què estiguin eradicades totes les discriminacions de gènere, que arriben a la violència masclista i el feminicidi”, ha dit.

Marta Rovia, secretària general d’Esquerra Republicana, ha agraït la tasca de la Fundació Josep Irla, que fa 20 anys que ha nascut amb una vocació clara de recuperació de la memòria històrica, i ha destacat els tres eixos en els quals treballa la Fundació: la reformulació de les esquerres, el republicanisme i la llibertat.

Rovira ha parlat del moment polític actual, en què “és més necessari que mai generar espais de coordinació i confiança entre els que defensin que el dret de vot i el referèndum són l’única via per sortir d’aquest conflicte polític”. “Ens hem de coordinar i hem de generar espais d’absoluta confiança i transversalitat”, ha afegit.

Marta Rovira ha dit que ara és l’oportunitat perquè tots els demòcrates que volen superar els oligopolis, l’statu quo i l’establishment, seguin en una taula i posin les garanties del referèndum, perquè “els ciutadans de Catalunya decideixin viure en un país millor, més just i més digne”.

Comparteix aquesta noticia