La Lliçó Inaugural Josep Irla 2017-2018 ha tingut lloc aquest migdia amb la conferència d’Anne Phillips, professora de la London School of Economics. Sota el títol ‘Feminisme, republicanisme i democràcia’, la ponent ha ofert una ponència a l’Auditori de l’IDEC-UPF Barcelona School of Management. Tània Verge, professora de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, ha presentat la temàtica i la ponent.

L’acte també ha comptat amb una breu intervenció de Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla. Amb aquesta activitat s’ha donat el tret de sortida a l’any acadèmic de la Fundació, que consolida la seva activitat com a laboratori d’idees.

Tània Verge ha destacat que Anne Phillips és un referent en el camp de la teoria política contemporània. També ha dit que la professora ha realitzat contribucions demostrant les limitacions dels corrents existents de la democràcia, especialment per als grups històricament discriminats, com les dones.

El cor de la democràcia es basa en nosaltres com a iguals polítics

Anne Phillips ha explicat que hi ha moltes definicions de democràcia: eleccions multipartit, imperi de la llei, llibertat d’expressió, llibertat de premsa, etc. Però per a l’acadèmica el cor de la democràcia es basa en nosaltres com a iguals polítics. “La idea de pensar en un país com a democràtic si les dones no tenen dret a vot és inacceptable”, ha sentenciat. Phillips també ha dit que cada vegada més hi ha la concepció que un país no pot considerar-se democràtic si no tracta la sobrerepresentació dels homes a la legislatura.

Per a la professora, no es pot entendre la política com a pluralisme de grups d’interès. Segons el seu parer, la política no només pot ser una negociació per obtenir avantatges, ja que això afavoriria els més poderosos. “Caldria pensar en la política com a virtut pública, no en funció dels propis interessos”, ha dit. Phillips ha criticat la concepció liberal dominant de la llibertat, i el declivi de la vida pública, agreujat pel consumisme i la satisfacció obtinguda en la vida privada.

Els interessos de les dones han de ser incorporats al bé comú

La professora ha explicat que el feminisme comparteix amb el republicanisme la crítica de l’autointerès, però també cal pensar en com el bé comú pot marginar algunes veus. En aquest sentit, “els interessos de les dones han de ser incorporats al bé comú”, ha explicat. També ha dit que hi ha tensions entre democràcia (igualtat i pluralisme) i republicanisme (autogovern i bé comú). “Això no vol dir que no puguin ser combinables, però hem de ser conscients d’aquestes tensions”, ha conclòs Phillips.