Divendres 20 d’octubre a les 19 h a la Casa Irla presentació del llibre “Trencadís d’invencions” de Maria Wallace.
La Maria Teresa Mir i Ros, Tresa per a les amistats, és la poeta catalanoirlandesa Maria Wallace, de nom de ploma, el seu nom de casada. Guixolenca nascuda a la Torre Bosca, a Fenals d’Aro, la Vall d’Aro, ja fa uns quants anys, fa de mal dir.
Durant la dura postguerra, emigra a Xile. I més tard, en tornar la família, s’instal·la a Sant Feliu de Guíxols. Però la major part de la seva vida s’ha desenvolupat a Irlanda, on viu des de fa 50 anys. La seva poesia flueix en anglès. Ha publicat dos poemaris bilingües, The second shadow/La segona ombra i El blau de la distància/The blue of distance, en la versió original i en la traduïda per ella mateixa.
Això fa que tinguem la immensa fortuna de llegir-la també en català. Els darrers poemaris Omplint de veu el buit i el que presentem avui, Trencadís d’invencions, tots dos publicats per l’Editorial Libros de Aldarán, ja són únicament en català. Maria Wallace i Maria Teresa Mir i Ros embolcallen dues facetes d’una mateixa persona dividida entre les seves lleialtats compartides per Catalunya i Irlanda.
Se sent un xic estrangera per tot, com qualsevol persona que ha viscut en un altre país durant un temps: “Estirada per tots dos costats.” I per això viu en la seva escriptura: “És allà on visc i soc jo. Físicament on sigui és igual, no té cap importància, no soc ni d’aquí ni d’allà, visc en aquest altre món que jo m’he creat, el món artístic, literari, que és on em sento millor.
Potser és un món fictici, però per mi és real.” Per ella, escriure és un desafiament, un repte sense el qual la vida no seria res. Però també és un exercici d’enyorança, de creació, una manera d’arrelar-se per donar sentit al seu sentit de divisió. Divisió que crea fricció, i en aquesta fricció és on neixen les espurnes creatives.
