“Ànima de tramuntana” de Núria Esponellà, Premi Prudenci Bertrana 2020, es presentarà el dissabte dia 5 de juny a les 19 h a la Casa Irla.
Ànima de tramuntana és un relat intimista amb rerefons històric. En el passat, ens transporta al temps dels indiketes o indigets, dins un territori que s’estenia des dels Pirineus fins al riu Tordera. La protagonista del present, una arqueòloga freelance que passa per una situació personal difícil, recompon i imagina la història d’una dona que va viure al segle III aC.
Els escenaris de la novel•la transiten entre Ullastret, Empúries i la Costa Brava, en rutes iberes i amb la recreació del paisatge de l’Empordà antic.
La Mínia, una arqueòloga freelance, passa per una situació personal difícil després d’haver-se separat de l’home amb qui ha conviscut durant anys. Tanmateix, la companyia de l’Estel, una bona amiga, i la descoberta de dues tombes insòlites a la necròpolis de la ciutat ibèrica d’Ullastret l’encaren a una recerca intensa que l’ajudarà a afrontar tot allò que la desvetlla al llarg de la nit.
A partir d’aquesta circumstància, la Mínia recomposa i imagina la història d’una dona del s.III aC que va haver d’afrontar una experiència semblant a la que ella està vivint.
Mínia i Ekinar són dues dones d’èpoques ben diferents. Ekinar forma part d’una cultura molt arrelada a la natura que entén la mort com a part del cicle de l’existència. La Mínia, en canvi, pertany a una societat –la nostra- que ha perdut en bona part la connexió amb la naturalesa i l’espiritualitat, i on la mort ha esdevingut gairebé un tema tabú.
El món dels ibers d’Indika (Ullastret), la seva forma de vida, l’economia agrícola, el comerç fluvial, costums i creences formen part del relat del passat.
La novel.la transita per escenaris diversos. En el passat, el paisatge de l’Empordà antic, els rius, aiguamolls i illes d’un gran estuari, la doble ciutat emmurallada d’Indika o Undika i l’Empòrion grega. En el present, la Mínia emprèn un viatge intern mentre intenta tancar una etapa de vida.