El 14 d’abril de 1931, arran de la gran victòria republicana a les municipals i després que Companys hagi proclamat la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana dins de la Federació Ibèrica des del balcó del Palau de la Generalitat. La República també serà proclamada des de diversos ajuntaments del país.
Després d’intenses negociacions amb el govern provisional de la Segona República espanyola, es recupera la Generalitat de Catalunya i Francesc Macià esdevé el primer president del govern provisional català. D’aquesta manera, queda reinstaurada la institució d’autogovern que havia estat dissolta el 1714 amb la pèrdua de sobirania nacional arran del Decret de Nova Planta.
A partir d’aquest moment, Esquerra Republicana guanyarà totes les eleccions que s’aniran celebrant en el marc de la Segona República espanyola. Als comicis per al Parlament del novembre de 1932 el partit, que es presenta en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya, obté una clara victòria amb 67 dels 85 escons de la cambra catalana. Francesc Macià és escollit president del nou govern, mentre que Lluís Companys és elegit president del Parlament de Catalunya.
Amb la recuperació de l’autogovern, en només dos mesos es redacta l’Estatut de Núria. Cal un marc legal que garanteixi la recuperació de la sobirania arrabassada i s’hi inclou també el reconeixement del dret a l’autodeterminació. L’agost de 1931 l’Estatut és clarament aprovat en referèndum a Catalunya amb un 99% dels vots i una participació del 75% del cens. Les dones, que encara no poden votar legalment, han estat recollint signatures de suport i, en total, n’aporten 400.000.
Malgrat el suport majoritari del poble català al text inicial, el setembre de 1932 les Corts espanyoles acaben aprovant un Estatut significativament retallat. La decepció és gran, però la necessitat de l’Estatut també, i aquest s’aplica de seguida. Així doncs, el novembre del mateix any s’escollirà el nou Parlament de Catalunya.
El desembre de 1933, només un any després de veure recuperat l’anhelat autogovern, mor el president Macià i Lluís Companys el succeeix en el càrrec com a President de la Generalitat. Des del juny del mateix any, Joan Casanovas i Maristany assumeix la presidència del Parlament.