Josep Irla i Bosch va ser un polític, industrial surer i comerciant català, compromès amb el republicanisme federal i el catalanisme.
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 1876 – Saint-Raphaël, 1958) va ser una figura cabdal en la política catalana, especialment conegut per la seva trajectòria com a president de la Generalitat de Catalunya a l’exili. A més de la seva activitat política, Irla va destacar com a industrial en el sector del suro i comerciant, seguint el negoci familiar a Sant Feliu de Guíxols, on va establir la societat Josep Irla i companyia juntament amb els seus germans.
Inicis en la política
Influenciat pel seu pare, un republicà federal actiu, Irla va començar a involucrar-se en política a una edat jove. Va ser un ferm defensor del republicanisme i del federalisme, implicant-se en la creació del Centre Republicà Federal Català de Sant Feliu i en la lògia maçònica local. Va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols l’any 1905, i poc després va esdevenir alcalde, destacant per la seva gestió en moments de crisi, com les inundacions de 1908.
Ascens en la política provincial i nacional
Durant els anys següents, Irla va consolidar la seva carrera política, sent elegit diputat provincial diverses vegades pel districte de la Bisbal. Va participar en la Mancomunitat de Catalunya, un organisme que promovia l’autonomia i el desenvolupament cultural i social de Catalunya. També va ser membre de diverses comissions relacionades amb el finançament públic i les obres públiques.
Amb la proclamació de la Segona República el 1931, Josep Irla va esdevenir una figura clau, ocupant el càrrec de comissari delegat del Govern de la Generalitat a Girona. A més, va ser un ferm defensor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i va ser elegit vicepresident de la Diputació Provisional de Catalunya, encarregada de redactar l’avantprojecte de l’Estatut.
Durant la Guerra Civil i el seu exili
Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el 1936, Irla va mantenir càrrecs en la Generalitat, incloent-hi el de director general d’Indústria i de Serveis d’Assistència Social. El seu compromís amb l’ajuda a sectors vulnerables, com malalts o jubilats sense recursos, va ser un dels punts destacats de la seva gestió durant aquest període tan convuls.
Amb la victòria franquista i la caiguda de Catalunya a principis de 1939, Irla va haver d’exiliar-se a França. Inicialment es va establir a Ceret, on va reprendre la seva activitat com a industrial surer. Després de l’afusellament de Lluís Companys el 1940, Irla va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili, convertint-se en un punt de referència per al govern català a l’exili durant la dictadura franquista.
Presidència de la Generalitat a l’exili
Durant els anys de la seva presidència (1940-1954), Irla va fer front a un context extremadament difícil, marcat per la diàspora dels exiliats catalans i la impossibilitat de desenvolupar una activitat institucional significativa. Malgrat això, va crear el Consell Assessor de la Presidència i va formar un govern a l’exili el 1945, amb l’objectiu de mantenir la continuïtat institucional i donar suport als catalans dispersats pel món.
Irla també va denunciar davant les Nacions Unides la repressió del règim franquista contra Catalunya i va treballar per preservar la cultura i la llengua catalana. Tot i així, la situació política es va anar complicant amb el temps, i finalment va decidir renunciar al càrrec el 1954, amb 78 anys, sent succeït per Josep Tarradellas.
Els últims anys i el llegat
Després de la seva dimissió, Irla va viure els seus últims anys a França, dedicant-se al negoci del suro fins a la seva mort el 1958. La seva figura ha estat reconeguda per la seva perseverança en mantenir viva la institució de la Generalitat en un dels períodes més foscos de la història de Catalunya.
L’any 1981, les seves restes van ser traslladades a Catalunya, on van ser rebudes amb honors al Palau de la Generalitat i enterrades a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols.
El seu llegat es manté viu amb la creació de la Fundació Josep Irla, que promou la recerca històrica i la difusió del pensament polític catalanista.