Divendres 11 de novembre a les 19 h es presentarà a la Casa Irla el llibre de poemes de Maria Wallace titulat “Omplint de veu el buit”
La presentació anirà a càrrec de l’autora, Xavier C. Ribot i Christian T. Arjona.
En aquest darrer poemari de Maria Wallace, Omplint de veu el buit, l’autora reitera de manera subtil i harmoniosa la creativitat de la seva escriptura, el sentiment de màgia, que hi és inherent.
Maria Wallace, pseudònim de Maria Teresa Mir Ros, és autora dels llibres de poemes La segona ombra (Edicions de L’Albí, 2010) i El blau de la distancia (Publicacions de la Diputació de Girona, 2014), ambdós en edició bilingüe anglèscatalà.
Va néixer a Fenals d’Aro, al Baix Empordà. Quan era una nena, va emigrar amb els seus pares i germans a Xile, on s’hi van estar vuit anys. Des del 1969 viu a Dublín (Irlanda). L’any 2005 va cursar un màster en literatura angloirlandesa; l’any següent, va guanyar el prestigiós Hennessy Literary Award com a millor poeta emergent. Actualment, continua dirigint el grup d’escriptura creativa que va engegar l’any 1996 i acaba d’editar Tallaght Soundings, l’antologia número 5 dels treballs del grup. Ha guanyat nombrosos certamens literaris i té poemes publicats a Itàlia, Austràlia, Anglaterra i Escòcia.
Una coral australiana ha posat música a The Meenybradden Bog Woman, un dels seus poemes més icònics. És jurat, en les categories de poesia i prosa, del Jonathan Swift Creative Writing Competition.
La seva trajectòria creativa comprèn, a més de l’escriptura, el dibuix, la pintura, la fotografia i l’artesania. Tot aquest procés artístic que ha culminat en la poesía ha estat, segons ella, una manera d’expressar el que sovint és tan complex de revelar.
Afirma que la vida, sense un repte, resulta menys captivadora.
El passat familiar de la Tresa és vallarenc i guixolenc, fins i tot xilè, però la seva ànima és irlandesa. De tota manera ella viu en els seus versos: “allà on visc i soc jo és en la meva escriptura. […] Escriure és un exercici d’enyorança, de creació, una manera d’arrelar-me per donar sentit al meu sentit de divisió. Divisió que crea fricció, i en aquesta fricció és on neixen les espurnes creatives.” És el que el seu estimat Patrick Kavanagh va dir: “Vaig irrompre en el vers i es va convertir en la meva vida.” La poeta se situa entre realitat i somni, aquell espai de vigília en què sembla que els dits toquin l’inefable. Maria Wallace, com manifesta en una poesia d’aquest volum, veu la “Vida en colors” entre el blanc i el negre, amarada també del blau del cel i de l’aigua de la mar.
