Commemoració de l’1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors.
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets de Haymarket.
En aquell moment, la gran reivindicació que s’establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l’instrument que es decidí d’emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d’èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886.
Els fets que van donar lloc a aquesta celebració estan contextualitzats en els inicis de la Revolució Industrial en els Estats Units. A fins del segle xix, Chicago era la segona ciutat en nombre d’habitants dels Estats Units. De l’oest i del sud-est arribaven cada any per ferrocarril milers de ramaders desocupats, creant les primeres viles humils que albergaven a centenars de milers de treballadors. A més, aquests centres urbans van acollir a emigrants arribats de tot el món al llarg del segle XIX.
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar, des de mitjans del segle xix, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.