fbpx

Adrià Vázquez junt a Rafael Touriñan, refugiat durant la guerra a La Pobla de Claramunt

Adrián Vázquez: “Hem pogut deixar constància de moltes de les persones que van passar per La Pobla de Claramunt durant la Guerra Civil”

Adrián Vázquez és el guanyador del Premi Irla de Recerca Històrica al Batxillerat d’aquest 2020 pel seu treball «Els refugiats durant la Guerra Civil a La Pobla de Claramunt». Conversem amb ell sobre com a través d’aquesta investigació, ha aconseguit documentar més de 200 noms de refugiats que van arribar a La Pobla de Clarament durant els anys de guerra. “Un treball que pretén contribuir a la recuperació de la memòria històrica de la comarca de l’Anoia”, com destaca aquest estudiant de segon de batxillerat.

Per què un treball sobre refugiats de la Guerra Civil, i més concretament, sobre La Pobla de Claramunt?
Quan ens van parlar del treball de recerca, anava una mica perdut sobre la temàtica. Conversant amb la tutora, la Marta Batrolí, sobre quin tema podria treballar, em va explicar que ella estava fent una recerca a l’arxiu de La Pobla de Clarament i s’havia creuat amb uns documents sobre els refugiats de la Guerra Civil al poble, un tema que fins ara no havia tractat mai. Amb aquest treball vaig veure l’oportunitat de què se’n pogués començar a parlar.

Com expliques, és un treball que gran part de la investigació partia de l’arxiu municipal de La Pobla…
Considero que un treball de recerca implica això, fer recerca, i per tant, no volia limitar la meva investigació a la cerca d’informació a través de llibres o internet, com havia fet anteriorment. Volia aprendre a fer un altre tipus de recerca i amb aquest treball ho podria fer.

Cens de refugiats a completar, procedent de l’Arxiu Municipal de La Pobla de Claramunt

I com ha estat aquesta experiència?
L’experiència em va agradar molt. Vaig haver d’aprendre a fer recerca en un arxiu, cercar documents concrets, classificar-los, etc. Em va portar molta feina, però vaig descobrir una altra forma de treballar, que crec que em podrà ajudar molt de cara al futur.

Una investigació, doncs, què partia de zero. Quines dificultats t’has trobat?
La principal: l’estat en què es trobaven els documents. Fa uns anys va haver un incendi a l’arxiu de La Poble de Claramunt i havien quedat en condicions pèssimes. A més, molts d’aquests documents no s’havien arxivat mai. Per tant, amb l’ajuda de la professora i de moltes hores, vam comptabilitzar més d’un centenar de documents, els vam classificar per anys i per tipus de documents −ja que et trobaves des d’actes d’ajuntaments a factures dels ajuts econòmics que procedien de la Generalitat o dels Comitès d’Ajuda als Refugiats, registres d’empadronament…− i comparar-los entre ells per extreure’n les dades. En aquest darrer procés, també ens vam trobar amb moltes dades incompletes o contradictòries.

D’on procedien aquests refugiats que van arribar a La Pobla?
La major part dels refugiats que varen arribar eren nens, procedents d’orfenats de Toledo. Per això, arran d’aquesta primera informació que teníem, volíem posar com a títol del treball «Els nens refugiats de la guerra civil». Però a mesura que vam avançar en la investigació, vam descobrir nous refugiats de diferent procedència i edat, de persones adultes que procedien majoritàriament del centre de l’Estat espanyol, i cap al final de la guerra, del País Basc. De fet, el que explica aquestes onades de refugiats a La Pobla és el transcurs de la guerra en si mateix.

Reunió amb els descents de familiars que van acollir nens refugiats a La Pobla de Claramunt

L’altra part important de la investigació ha estat el contacte amb les fonts testimonials. Gran part d’aquestes persones eren descendents de famílies que van acollir als refugiats que eren menor d’edat. Com era aquesta relació entre acollidors i refugiats?
Els descendents de les famílies acollidores em van deixar molt clar que va haver-hi molt bona relació des del principi perquè tant refugiats com pobletans estaven vivint la mateixa situació, una guerra. Malgrat les circumstàncies de la guerra, els refugiats es varen integrar i habituar ràpidament al poble, i es van ajudar mútuament: uns els oferien habitatge i els altres els ajudaven en tot allò que podien. Per tant, va ser un temps de molta solidaritat.

També vas tenir l’oportunitat de parlar en primera persona amb un d’aquests nens refugiats durant la guerra, el Rafael Touriñan, que avui té 94 anys. Quina és la seva història?
Ell tenia onze anys quan estava en un dels orfenats de Toledo i va esclatar la guerra. Va ser refugiat a Catalunya, primera a La Pobla de Claramunt i, al poc temps, va ser reubicat a Castellolí, un dels pobles de la zona. Quan acabà la guerra, va ser retornat a l’orfenat de Toledo amb la resta d’infants. Però un cop allà, va veure les dues cares de guerra. La situació a Toledo era molt més dificultosa que a Catalunya, i amb l’edat de quinze anys, va decidir tornar a Catalunya en un tren amagant-se per no ser descobert. A l’arribar, va treballar per una de les mateixes famílies que l’havia acollit durant la guerra, establint-se definitivament aquí.

Adrià Vázquez junt a Rafael Touriñan, refugiat durant la guerra a La Pobla de Claramunt

Quan vas començar aquest treball, t’imaginaves arribar tan lluny?
A l’inici del treball no sabia amb tot el que em trobaria. Amb aquest primer treball, hem pogut deixar constància de moltes de les persones que van venir a La Pobla de Claramunt, contribuint així a la memòria històrica de la comarca de l’Anoia. Però haig de reconèixer que no es tracta d’un llistat definitiu, ja que durant el procés de classificació i anàlisi dels documents, ens vam trobar amb moltes dades contradictòries.

T’animaries a continuar aquesta recerca?
I tant! El temps per realitzar el treball em va limitar molt la recerca, així com també la dificultat per moure’m pel territori per ser menor d’edat. En un futur, m’agradaria continuar aquesta recerca, traslladant-me fins a Toledo o el País Basc, llocs de procedència d’aquests refugiats, per trobar noves dades i nous testimonis que m’ajudin a ampliar i actualitzar aquesta recerca.

Tot i així, gràcies a la cerca de dades a l’arxiu municipal i les converses amb els protagonistes i testimonis d’aquells fets, has pogut crear un llistat amb més de 200 noms. Una base de dades que t’agradaria que pogués ser pública…
Sí! De fet, un dels objectius del treball era crear una base de dades a la pàgina web de l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt per compartir els resultats d’aquesta investigació, especialment per a les persones implicades. Per això, vaig presentar una carta adreçada a l’alcalde a principis de setembre de 2019 posant-lo en coneixement d’aquest projecte, però encara no he rebut cap confirmació. Tot i així, em consta que des de l’Ajuntament s’ha parlat i hi ha el compromís que es faci aviat, però els llargs processos burocràtics i la situació actual que vivim ho han endarrerit.

Comparteix aquesta noticia