![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Irla-05.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nInicis en la pol\u00edtica Ascens en la pol\u00edtica provincial i nacional Amb la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica el 1931, Josep Irla va esdevenir una figura clau, ocupant el c\u00e0rrec de comissari delegat del Govern de la Generalitat a Girona. A m\u00e9s, va ser un ferm defensor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i va ser elegit vicepresident de la Diputaci\u00f3 Provisional de Catalunya, encarregada de redactar l’avantprojecte de l’Estatut.<\/p>\n\n\n\n Durant la Guerra Civil i el seu exili Amb la vict\u00f2ria franquista i la caiguda de Catalunya a principis de 1939, Irla va haver d’exiliar-se a Fran\u00e7a. Inicialment es va establir a Ceret, on va reprendre la seva activitat com a industrial surer. Despr\u00e9s de l’afusellament de Llu\u00eds Companys el 1940, Irla va assumir la presid\u00e8ncia de la Generalitat a l’exili, convertint-se en un punt de refer\u00e8ncia per al govern catal\u00e0 a l’exili durant la dictadura franquista.<\/p>\n\n\n Presid\u00e8ncia de la Generalitat a l\u2019exili Irla tamb\u00e9 va denunciar davant les Nacions Unides la repressi\u00f3 del r\u00e8gim franquista contra Catalunya i va treballar per preservar la cultura i la llengua catalana. Tot i aix\u00ed, la situaci\u00f3 pol\u00edtica es va anar complicant amb el temps, i finalment va decidir renunciar al c\u00e0rrec el 1954, amb 78 anys, sent succe\u00eft per Josep Tarradellas.<\/p>\n\n\n Els \u00faltims anys i el llegat L’any 1981, les seves restes van ser traslladades a Catalunya, on van ser rebudes amb honors al Palau de la Generalitat i enterrades a la seva ciutat natal, Sant Feliu de Gu\u00edxols.<\/p>\n\n\n\n El seu llegat es mant\u00e9 viu amb la creaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Josep Irla, que promou la recerca hist\u00f2rica i la difusi\u00f3 del pensament pol\u00edtic catalanista.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Josep Irla i Bosch va ser un pol\u00edtic, industrial surer i comerciant catal\u00e0, comprom\u00e8s amb el republicanisme federal i el catalanisme.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2407,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2406","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2406"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2418,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2406\/revisions\/2418"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2407"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/strong>Influenciat pel seu pare, un republic\u00e0 federal actiu, Irla va comen\u00e7ar a involucrar-se en pol\u00edtica a una edat jove. Va ser un ferm defensor del republicanisme i del federalisme, implicant-se en la creaci\u00f3 del Centre Republic\u00e0 Federal Catal\u00e0 de Sant Feliu i en la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica local. Va ser elegit regidor de l\u2019Ajuntament de Sant Feliu de Gu\u00edxols l\u2019any 1905, i poc despr\u00e9s va esdevenir alcalde, destacant per la seva gesti\u00f3 en moments de crisi, com les inundacions de 1908.<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>Durant els anys seg\u00fcents, Irla va consolidar la seva carrera pol\u00edtica, sent elegit diputat provincial diverses vegades pel districte de la Bisbal. Va participar en la Mancomunitat de Catalunya, un organisme que promovia l\u2019autonomia i el desenvolupament cultural i social de Catalunya. Tamb\u00e9 va ser membre de diverses comissions relacionades amb el finan\u00e7ament p\u00fablic i les obres p\u00fabliques.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/al-centre-josep-irla-5ba0d27cd204a.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
<\/strong>Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola el 1936, Irla va mantenir c\u00e0rrecs en la Generalitat, incloent-hi el de director general d\u2019Ind\u00fastria i de Serveis d’Assist\u00e8ncia Social. El seu comprom\u00eds amb l’ajuda a sectors vulnerables, com malalts o jubilats sense recursos, va ser un dels punts destacats de la seva gesti\u00f3 durant aquest per\u00edode tan convuls.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/irla1931_06-1024x744.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/strong>Durant els anys de la seva presid\u00e8ncia (1940-1954), Irla va fer front a un context extremadament dif\u00edcil, marcat per la di\u00e0spora dels exiliats catalans i la impossibilitat de desenvolupar una activitat institucional significativa. Malgrat aix\u00f2, va crear el Consell Assessor de la Presid\u00e8ncia i va formar un govern a l’exili el 1945, amb l’objectiu de mantenir la continu\u00eftat institucional i donar suport als catalans dispersats pel m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2024\/09\/Irla-06.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
<\/strong>Despr\u00e9s de la seva dimissi\u00f3, Irla va viure els seus \u00faltims anys a Fran\u00e7a, dedicant-se al negoci del suro fins a la seva mort el 1958. La seva figura ha estat reconeguda per la seva perseveran\u00e7a en mantenir viva la instituci\u00f3 de la Generalitat en un dels per\u00edodes m\u00e9s foscos de la hist\u00f2ria de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n