{"id":1825,"date":"2022-11-09T09:00:00","date_gmt":"2022-11-09T08:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/?p=1825"},"modified":"2022-11-08T09:54:05","modified_gmt":"2022-11-08T08:54:05","slug":"presentacio-del-poemari-de-maria-wallace-omplint-de-veu-el-silenci","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/2022\/11\/09\/presentacio-del-poemari-de-maria-wallace-omplint-de-veu-el-silenci\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3 del poemari de Maria Wallace “Omplint de veu el silenci”"},"content":{"rendered":"\n

Divendres 11 de novembre a les 19 h es presentar\u00e0 a la Casa Irla el llibre de poemes de Maria Wallace titulat “Omplint de veu el buit”<\/p>\n\n\n\n

La presentaci\u00f3 anir\u00e0 a c\u00e0rrec de l’autora, Xavier C. Ribot i Christian T. Arjona.<\/p>\n\n\n\n

En aquest darrer poemari de Maria Wallace, Omplint de veu el buit, l\u2019autora reitera de manera subtil i harmoniosa la creativitat de la seva escriptura, el sentiment de m\u00e0gia, que hi \u00e9s inherent.<\/p>\n\n\n\n

Maria Wallace, pseud\u00f2nim de Maria Teresa Mir Ros, \u00e9s autora dels llibres de poemes La segona ombra (Edicions de L\u2019Alb\u00ed, 2010) i El blau de la distancia (Publicacions de la Diputaci\u00f3 de Girona, 2014), ambd\u00f3s en edici\u00f3 biling\u00fce angl\u00e8scatal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Va n\u00e9ixer a Fenals d\u2019Aro, al Baix Empord\u00e0. Quan era una nena, va emigrar amb els seus pares i germans a Xile, on s\u2019hi van estar vuit anys. Des del 1969 viu a Dubl\u00edn (Irlanda). L\u2019any 2005 va cursar un m\u00e0ster en literatura angloirlandesa; l\u2019any seg\u00fcent, va guanyar el prestigi\u00f3s Hennessy Literary Award com a millor poeta emergent. Actualment, continua dirigint el grup d\u2019escriptura creativa que va engegar l\u2019any 1996 i acaba d\u2019editar Tallaght Soundings, l\u2019antologia n\u00famero 5 dels treballs del grup. Ha guanyat nombrosos certamens literaris i t\u00e9 poemes publicats a It\u00e0lia, Austr\u00e0lia, Anglaterra i Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n

Una coral australiana ha posat m\u00fasica a The Meenybradden Bog Woman, un dels seus poemes m\u00e9s ic\u00f2nics. \u00c9s jurat, en les categories de poesia i prosa, del Jonathan Swift Creative Writing Competition.<\/p>\n\n\n\n

La seva traject\u00f2ria creativa compr\u00e8n, a m\u00e9s de l\u2019escriptura, el dibuix, la pintura, la fotografia i l\u2019artesania. Tot aquest proc\u00e9s art\u00edstic que ha culminat en la poes\u00eda ha estat, segons ella, una manera d\u2019expressar el que sovint \u00e9s tan complex de revelar.<\/p>\n\n\n\n

Afirma que la vida, sense un repte, resulta menys captivadora.<\/p>\n\n\n\n

El passat familiar de la Tresa \u00e9s vallarenc i guixolenc, fins i tot xil\u00e8, per\u00f2 la seva \u00e0nima \u00e9s irlandesa. De tota manera ella viu en els seus versos: \u201call\u00e0 on visc i soc jo \u00e9s en la meva escriptura. [\u2026] Escriure \u00e9s un exercici d\u2019enyoran\u00e7a, de creaci\u00f3, una manera d\u2019arrelar-me per donar sentit al meu sentit de divisi\u00f3. Divisi\u00f3 que crea fricci\u00f3, i en aquesta fricci\u00f3 \u00e9s on neixen les espurnes creatives.\u201d \u00c9s el que el seu estimat Patrick Kavanagh va dir: \u201cVaig irrompre en el vers i es va convertir en la meva vida.\u201d La poeta se situa entre realitat i somni, aquell espai de vig\u00edlia en qu\u00e8 sembla que els dits toquin l\u2019inefable. Maria Wallace, com manifesta en una poesia d\u2019aquest volum, veu la \u201cVida en colors\u201d entre el blanc i el negre, amarada tamb\u00e9 del blau del cel i de l\u2019aigua de la mar.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Divendres 11 de novembre a les 19 h es presentar\u00e0 a la Casa Irla el llibre de poemes de Maria Wallace titulat “Omplint de veu el buit”<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1827,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1825","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1825"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1828,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1825\/revisions\/1828"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1827"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1825"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1825"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1825"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}