Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Gu\u00edxols, 24 d’octubre de 1876 \u2013 Sant Raf\u00e8u, Proven\u00e7a, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i pol\u00edtic catal\u00e0, i 124\u00e8 president de la Generalitat de Catalunya (1940\u20131954) en l’exili.<\/em><\/p>\n El pare, que primer havia treballat com a obrer en la ind\u00fastria de fabricaci\u00f3 de taps de suro, va obrir despr\u00e9s una taverna. De traject\u00f2ria republicana federal, va ser elegit diputat provincial diverses vegades pel districte de la Bisbal.<\/p>\n Va fer els seus primers estudis a Sant Feliu. De ben jove, i seguint la traject\u00f2ria familiar, s’identific\u00e0 amb el republicanisme federal, de manera que ell i son pare foren els impulsors del Centre Republic\u00e0 Federal Catal\u00e0, de Sant Feliu, i tamb\u00e9 membres de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica local Ges\u00f2ria, mentre que el seu germ\u00e0 Francesc dirigia el setmanari\u00a0El Programa<\/em>.<\/p>\n Amb els seus germans inici\u00e0 activitats industrials i comercials des de Sant Feliu de Gu\u00edxols, amb la creaci\u00f3 de la societat Josep Irla i companyia, amb participaci\u00f3 de capital de tots tres germans i un paper m\u00e9s principal d’ell. Des d’aquesta base, obriren una f\u00e0brica de taps de suro, que amb els anys s’an\u00e0 ampliant; foren consignataris de vaixells i posteriorment propietaris d’una goleta, i feren un comer\u00e7 de vi i de suro amb Barcelona, i pogueren actuar com a agents de duanes. El 1902 es cas\u00e0 amb Flor\u00e8ncia Bas i Parent, tamb\u00e9 de Sant Feliu i membre d’una fam\u00edlia d’obrers tapers. La parella no tingu\u00e9 fills, per\u00f2 afill\u00e0 Encarnaci\u00f3 Pijoan, filla dels masovers d’una masia on passaven temporades, a causa de la malaltia de car\u00e0cter asm\u00e0tic que ell patia.<\/p>\n Inici\u00e0 la seva traject\u00f2ria en c\u00e0rrecs d’elecci\u00f3 arran de les eleccions municipals de 1905, en qu\u00e8 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Gu\u00edxols com a membre d’una candidatura que aplegava federals i catalanistes, i pass\u00e0 a ser segon tinent d’alcalde i membre de la Comissi\u00f3 de Governaci\u00f3 i alcalde accidental l’any seg\u00fcent.<\/p>\n Des de l’alcaldia, intervingu\u00e9 en els serveis i les obres d’inter\u00e8s p\u00fablic, la promoci\u00f3 de la cultura popular i l’assist\u00e8ncia social, i f\u00e9u front amb habilitat a les destrosses patides pel municipi en els aiguats de la tardor de 1908.<\/p>\n Elegit novament a les eleccions municipals de 1909 i atenent que en aquesta ocasi\u00f3 l’alcalde no es nomenava per decret des del govern espanyol, va passar a ocupar aquest lloc (del juliol fins al novembre de 1909), fins que -ara s\u00ed- el govern en nomen\u00e0 un, de manera que aleshores qued\u00e0 ell com a regidor.<\/p>\n Al principi de 1911, va participar en la constituci\u00f3 de la Uni\u00f3 Federal Nacionalista Republicana a les comarques de Girona i fou president de l’agrupaci\u00f3 local. Arran de la mort del seu pare, aleshores diputat provincial i que tingu\u00e9 lloc l’abril seg\u00fcent, es present\u00e0 a l’elecci\u00f3 provincial parcial que es convoc\u00e0 per a cobrir la vacant pel districte de la Bisbal, i aconsegu\u00ed el nomenament sense elecci\u00f3, per manca de contrincants.<\/p>\n A les eleccions provincials de 1913 va ser elegit novament, aix\u00ed com a les successives fins al 1923, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, sempre pel districte de la Bisbal. Pol\u00edticament, primer se situ\u00e0 a la UFNR i, despr\u00e9s de la crisi d’aquesta, s’acost\u00e0 al Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0. Integrat com a diputat provincial a l’Assemblea General de la Mancomunitat, form\u00e0 part de diverses comissions i va ser membre del comit\u00e8 directiu de la Caixa de Cr\u00e8dit Comunal.<\/p>\n El 1923 va ser un dels fundadors del Partit Republic\u00e0 Federal Nacionalista de les Comarques Gironines i form\u00e0 part del seu directori. Amb la liquidaci\u00f3 de les institucions feta per la dictadura, es concentr\u00e0 en els seus negocis sense deixar de mantenir una certa activitat pol\u00edtica, sempre dins de les minvades possibilitats d’actuaci\u00f3 del per\u00edode.<\/p>\n La Rep\u00fablica i la Guerra Civil (1931-1939)<\/strong><\/p>\n Amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, va ser nomenat vocal de la Comissi\u00f3 Provincial Provisional de Girona i, immediatament despr\u00e9s, comissari delegat del Govern de la Generalitat Provisional a Girona (abril 1931\/febrer 1933, amb una renovaci\u00f3 l’octubre de 1932), c\u00e0rrec creat per a exercir les funcions executives de la desapareguda Comissi\u00f3 Provincial.<\/p>\n Des d’aquest lloc, afavor\u00ed l’ensenyament i la cultura, sobretot els adre\u00e7ats als sectors populars; impuls\u00e0 l’\u00fas del catal\u00e0 a les administracions; renov\u00e0 les actuacions destinades a la restauraci\u00f3 de monuments arquel\u00f2gics; s’interess\u00e0 per l’assist\u00e8ncia social, amb actuacions diverses, i desenvolup\u00e0 obres p\u00fabliques de baix cost -atesa la migradesa de recursos pressupostaris- per\u00f2 de gran impacte en amplis sectors de la poblaci\u00f3, particularment els allunyats dels centres urbans; tot plegat amb una acurada gesti\u00f3 econ\u00f2mica que refermava la seva condici\u00f3 de bon gestor, ja iniciada en el seu municipi.<\/p>\n Al mateix temps, a les eleccions de 1931 per constituir la Diputaci\u00f3 Provisional encarregada de preparar l’avantprojecte d’Estatut, va ser elegit pel districte de la Bisbal en una candidatura propera a Esquerra Republicana de Catalunya, on pass\u00e0 a ocupar la vicepresid\u00e8ncia. Com a comissari delegat i com a vicepresident de la Diputaci\u00f3 Provisional, va desenvolupar un pla de propaganda a favor de l’Estatut a les comarques gironines.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Al comen\u00e7ament de 1932, cre\u00e0 i dirig\u00ed el Partit Republic\u00e0 Federal del Baix Empord\u00e0, agrupaci\u00f3 comarcal creada b\u00e0sicament per a formalitzar una adhesi\u00f3 col\u00b7lectiva a Esquerra en el primer Congr\u00e9s Nacional ordinari d’aquesta formaci\u00f3, celebrat el febrer d’aquell any, tot i que a la pr\u00e0ctica aquesta integraci\u00f3 ja feia mesos que funcionava. A les eleccions per formar el Parlament de Catalunya d’aquest mateix 1932, encap\u00e7al\u00e0 la candidatura d’Esquerra per Girona i obtingu\u00e9 un important triomf, fins al punt de ser el candidat proporcionalment m\u00e9s votat de tot Catalunya. Com a diputat, va ser membre de la Diputaci\u00f3 Permanent, de les comissions permanents d’Obres P\u00fabliques i de Sanitat, i de les comissions de Pressupostos i de Llei Municipal.<\/p>\n Va ser nomenat conseller de Governaci\u00f3 en el govern de Maci\u00e0, constitu\u00eft el 24 de gener de 1933, per\u00f2 un empitjorament de la seva afecci\u00f3 cr\u00f2nica l’imped\u00ed ocupar el c\u00e0rrec i fou substitu\u00eft despr\u00e9s d’uns dies per Joan Selves. Poc despr\u00e9s, va ser rellevat tamb\u00e9 del seu c\u00e0rrec de comissari delegat. Ja restablert, va passar a ser director general d’Ind\u00fastria (juliol-octubre de 1933), dependent del Ministeri d’Ind\u00fastria i Comer\u00e7 del govern espanyol, en dos governs successius: els presidits per Manuel Aza\u00f1a i per Alejandro Lerroux, i fou destitu\u00eft despr\u00e9s de l’entrada de Diego Mart\u00ednez Barrio.<\/p>\n L’estiu de 1933 s’incorpor\u00e0 als organismes creats per al desenvolupament de l’\u00e0rea d’Assist\u00e8ncia Social, despr\u00e9s que la Generalitat reb\u00e9s les transfer\u00e8ncies en aquest \u00e0mbit. Primer amb Josep Denc\u00e0s com a conseller de Sanitat i d’Assist\u00e8ncia Social, en l’etapa del president Maci\u00e0, i despr\u00e9s amb els seus successors, ja amb Companys, va ser cap dels Serveis d’Assist\u00e8ncia Social i despr\u00e9s director general. Des d’aquest c\u00e0rrec, va projectar actuacions ambicioses en \u00e0mbits com el tractament de malalts amb rebuig social, la prevenci\u00f3 de riscos en la inf\u00e0ncia o l’atenci\u00f3 als jubilats sense recursos, per\u00f2 tamb\u00e9 la seva implantaci\u00f3 en tot el territori catal\u00e0. Va ser tamb\u00e9 vocal del Consell de les Caixes d’Estalvi. Els Fets d’Octubre de 1934, amb la suspensi\u00f3 de l’Estatut i l’empresonament del govern catal\u00e0, varen deixar la seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica en suspens durant el seg\u00fcent any i mig.<\/p>\n Amb la restituci\u00f3 del Govern, el mar\u00e7 de 1936 recuper\u00e0 el seu lloc de director general. L’inici de la Guerra Civil torn\u00e0 a dificultar la seva actuaci\u00f3. En els primers dies, mentre el conseller d’aquells moments, Manuel Corachan, es dedicava de ple a l’organitzaci\u00f3 de l’Hospital General de Catalunya, ell assum\u00ed de fet la direcci\u00f3 de la Conselleria. Amb les successives remodelacions del Govern es mantingu\u00e9 en el c\u00e0rrec, per\u00f2 present\u00e0 la seva dimissi\u00f3 davant el nomenament de conseller d’Antoni Garcia, representant de la CNT, a finals de setembre.<\/p>\n Poc despr\u00e9s, l’octubre de 1936, va ser nomenat sotssecretari de la Conselleria de Cultura, un c\u00e0rrec de nova creaci\u00f3, amb Ventura Gassol com a conseller, per\u00f2 coincidint amb la sortida d’aquest de Catalunya, davant el perill de ser v\u00edctima d’un atemptat. Per aix\u00f2, hagu\u00e9 d’ampliar la seva funci\u00f3 i treball\u00e0 pel funcionament dels centres d’ensenyament i de les biblioteques i per la preservaci\u00f3 del patrimoni arqueol\u00f2gic i art\u00edstic de Catalunya.<\/p>\n El gener de 1937, just despr\u00e9s que Josep Tarradellas publiqu\u00e9s els decrets amb els quals es pretenia controlar i normativitzar tot l’aparell financer de la Generalitat, va ser nomenat director general de Patrimoni i Rendes, un c\u00e0rrec tamb\u00e9 nou per\u00f2 a m\u00e9s molt complex en un per\u00edode d’excepcionalitat pol\u00edtica, que posava a prova una vegada m\u00e9s les seves condicions de gestor.<\/p>\n L’1 d’octubre de 1938, amb una part del territori catal\u00e0 ja ocupat per les tropes franquistes i amb la immin\u00e8ncia d’una desfeta completa, accept\u00e0 la responsabilitat de convertir-se en president del Parlament de Catalunya i fou elegit en la darrera sessi\u00f3 que aquest celebr\u00e0.<\/p>\n L’exili, la presid\u00e8ncia de la Generalitat i els darrers anys (1939-1958)<\/strong><\/p>\n A finals de gener de 1939, com la resta d’autoritats catalanes, iniciava el seu exili. Amb 62 anys, va passar a territori franc\u00e8s amb la seva esposa, l’afillada, germans i nebots, per\u00f2 sense cap dels seus b\u00e9ns, que quedaven a Sant Feliu i que posteriorment serien incautats per les autoritats franquistes. Va viure un temps al Vol\u00f3 i s’instal\u00b7l\u00e0 despr\u00e9s a Ceret, on va poder reprendre el comer\u00e7 del suro. El 1940 va ser detingut per les autoritats franceses de Vichy i confinat a Le Mans, d’on va poder evadir-se i va retornar a Ceret.<\/p>\n Amb l’afusellament del president Companys, l’octubre de 1940, refus\u00e0 d’emigrar a Am\u00e8rica i assum\u00ed la Presid\u00e8ncia de la Generalitat (des de l’octubre de 1940 fins a l’agost de 1954), c\u00e0rrec que li pertocava en tant que president del Parlament de Catalunya. Es trasllad\u00e0 aleshores a Cogolin, al departament del Var i m\u00e9s lluny de la frontera, on reprengu\u00e9 la fabricaci\u00f3 de taps de suro, una activitat que li subministr\u00e0 els anys seg\u00fcents els recursos necessaris per a sobreviure.<\/p>\n Els primers anys del seu mandat estigueren marcats per un context enormement advers, amb fortes limitacions per a una m\u00ednima actuaci\u00f3 institucional, derivades de la Segona Guerra Mundial en curs; la di\u00e0spora dels exiliats catalans i el perill permanent per als que es mantenien en territori franc\u00e8s; les diverg\u00e8ncies estrat\u00e8giques no ja dins de les forces republicanes, sin\u00f3 dins de la mateixa Esquerra, juntament amb la migradesa de recursos econ\u00f2mics.<\/p>\n Un cop allunyada la guerra del territori franc\u00e8s, nomen\u00e0 a principis de 1945 un Consell Assessor de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat, que prengu\u00e9 possessi\u00f3 el gener seg\u00fcent, amb la funci\u00f3 de preparar les tasques d’un futur govern catal\u00e0 i que estava estructurat per departaments governamentals. El setembre de 1945 nomen\u00e0 el Govern de la Generalitat a l’exili, format per personalitats, tot i que sense carteres espec\u00edfiques, i que fou l’\u00fanic que exist\u00ed. La incorporaci\u00f3 de Carles Pi i Sunyer, fins aleshores impulsor del Consell Nacional de Catalunya de Londres, permet\u00e9 tancar definitivament la dualitat que havia existit els anys anteriors entre aquest organisme (que es considerava successor del creat per Companys el 1940 a Par\u00eds i que havia defensat posicions m\u00e9s rupturistes) i la Presid\u00e8ncia i el seu entorn m\u00e9s immediat.<\/p>\n Aquest govern (1945-1948), a banda de la continu\u00eftat institucional, intent\u00e0 treballar en el suport als catalans exiliats, en la defensa de la llengua catalana i en la divulgaci\u00f3 de la situaci\u00f3 de Catalunya a nivell internacional. En aquest sentit, Irla adre\u00e7\u00e0 el 1946 un memor\u00e0ndum a l’ONU per a denunciar l’actuaci\u00f3 de la dictadura franquista envers Catalunya. No obstant aix\u00f2, el creixent desenc\u00eds entre els sectors de l’exili catal\u00e0 que havien confiat que la fi de la Segona Guerra Mundial significaria la caiguda del r\u00e8gim franquista, en veure que aquest s’afian\u00e7ava cada cop m\u00e9s, unit a les dissensions pr\u00f2pies de la pol\u00edtica catalana, feren entrar en crisi aquest govern al final de 1947 i el president el dissolgu\u00e9 el gener seg\u00fcent. A partir d’aleshores, la representaci\u00f3 institucional de la Generalitat qued\u00e0 personalitzada en el seu president.<\/p>\n Entre el 1948 i el 1954, Irla intent\u00e0 mantenir les actuacions esmentades, sempre amb uns recursos econ\u00f2mics escassos. L’abril de 1954 nomen\u00e0 Tarradellas, aleshores secretari general d’Esquerra, conseller primer. Poc despr\u00e9s, Irla prenia la decisi\u00f3 de renunciar al c\u00e0rrec. Amb 78 anys, se sentia “vell, malalt i pobre”, segons les seves pr\u00f2pies paraules. L’agost de 1954, els diputats del Parlament de Catalunya, reunits a l’ambaixada de la Rep\u00fablica espanyola a M\u00e8xic, elegiren Josep Tarradellas com a nou president de la Generalitat.<\/p>\n Josep Irla, dotat d’un rostre de faccions dures, no va ser un gran orador ni un personatge carism\u00e0tic, per\u00f2 s\u00ed un pol\u00edtic gestor i eficient, de gran integritat, que sab\u00e9 connectar amb importants sectors de la societat catalana del moment (guany\u00e0 totes les eleccions, de divers nivell, a qu\u00e8 es present\u00e0) i que mantingu\u00e9 la continu\u00eftat de les institucions (primer la Presid\u00e8ncia del Parlament de Catalunya i despr\u00e9s la Generalitat) en uns moments d’enorme adversitat.<\/p>\n El 1981 les seves restes foren traslladades a Barcelona i rebudes solemnement pels presidents Pujol i Barrera al Palau de la Generalitat, i van ser finalment enterrades a Sant Feliu de Gu\u00edxols. El 1997 es constitu\u00ed la Fundaci\u00f3 Josep Irla, vinculada a Esquerra, amb seu a Barcelona i una subseu a Sant Feliu de Gu\u00edxols, amb uns objectius de recerca hist\u00f2rica i de difusi\u00f3 del pensament pol\u00edtic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els catalans com el president Irla, que ha donat el millor de la seva vida per fer triomfar els ideals<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-39","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/39","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=39"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/39\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1097,"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/39\/revisions\/1097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=39"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Josep-Irla-01.jpg\")
Josep va ser el m\u00e9s gran dels tres fills de Josep Irla i Rovira i Rita Bosch i Anglada. Amb els altres germans -Francesc (1881-1961) i Nicolau (1886-1943)- va tenir sempre una estreta relaci\u00f3, amb els quals compartia activitats econ\u00f2miques i pol\u00edtiques.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/irla.cat\/casairla\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Josep-Irla-03.jpg\")
En l’\u00e0mbit pol\u00edtic, an\u00e0 consolidant la seva posici\u00f3 en l’espai republic\u00e0 federal i catalanista.<\/p>\n