fbpx

David Minoves, Helena Castellà, Josep-Maria Terricabras, Jordi Borràs i Lluís Pérez

S’ha presentat l’informe “L’extrema dreta, un fenomen europeu”

L’auditori del CIEMEN ha acollit la presentació de l’informe “L’extrema dreta, un fenomen europeu”, elaborat per la politòloga Helena Castellà i editat per la Fundació Josep Irla. A més de l’autora, hi han intervingut l’eurodiputat del Grup Verds/ALE Josep-Maria Terricabras, el fotoperiodista Jordi Borràs i el president del CIEMEN David Minoves. Ha presentat i moderat l’acte el director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez, davant una audiència formada per una setantena de persones.

Josep-Maria Terricabras ha mostrat la seva preocupació per l’elevat nombre de votants dels partits d’extrema dreta. L’eurodiputat considera que es tracta de persones que estan insatisfetes amb les polítiques actuals. Ara bé, ha explicat que els uneix la protesta, però que més enllà d’això els costa arribar a acords i tenen dificultats a l’hora de construir un projecte comú.

També ha dit que no fan servir l’eix esquerra-dreta, però que empren el criteri vertical per anar contra el poder, la casta i l’establishment. L’eurodiputat del Grup Verds/ALE ha exposat que no han ajudat al seu auge les polítiques d’austeritat que han anat contra els ciutadans, han deixat persones sense feina i han dibuixat una franja entre pobres i rics.

En aquest sentit, Terricabras considera que cal fer accions a nivell social i polític per recuperar la justícia d’Europa i la llibertat dels ciutadans. També cal que els ciutadans europeus se sentin més representats per desemmascarar l’extrema dreta, especialment perquè manipula i fa servir la gent.

La politòloga i autora de l’informe, Helena Castellà, ha sintetitzat l’estudi. Ha mencionat els trets d’aquests moviments, com són el nativisme, el nacional-pluralisme, l’autoritarisme, la mixofòbia i el rebuig a l’islam. També ha explicat que l’ideari dels partits d’extrema dreta persegueix el mite de l’homogeneïtat nacional.

Castellà ha diferenciat entre les primeres teories que consideraven que l’extrema dreta era més forta allà on els treballadors creien que els immigrants els robaven la feina, i les teories posteriors que associen l’auge de l’extrema dreta a qüestions socioculturals. També hi afecten el marc institucional, el tractament dels mitjans de comunicació i la posició ideològica dels partits tradicionals.

L’autora de l’informe ha explicat que el perfil dels votants d’extrema dreta solen ser exvotants de l’esquerra, homes i amb pocs estudis, i que s’ha produït una obrerització del seu electorat. La politòloga ha fet referència a l’augment de diputats d’extrema dreta al Parlament Europeu, que ha passat de 53 la passada legislatura als 90 actuals, d’un total de 751 escons. “Es tracta d’organitzacions inestables, que tenen eurodiputats en diferents grups parlamentaris, amb poca cohesió interna i poc èxit en les votacions”, ha dit.

Helena Castellà ha mostrat la seva preocupació per la influència dels grups d’extrema dreta a l’agenda de la dreta tradicional, que adopta les seves polítiques i interioritza el discurs, posant coma exemple el Partit Popular (PP). L’autora ha exposat els mecanismes, recollits a l’informe, per mirar d’evitar el creixement o de desarticular l’extrema dreta, com les campanyes antirumor o els programes per desradicalitzar militants. Finalment, Castellà ha recordat que les polítiques d’aquests grups vulneren els drets humans de tots els europeus.

El fotoperiodista i especialista en moviments d’extrema dreta a Catalunya, Jordi Borràs, ha recordat el passat poc democràtic del Partit Popular, tenint en compte que Alianza Popular va ser fundada per 6 exministres franquistes i molts alts càrrecs de l’antic règim, com Manuel Fraga que va presidir el PP fins que va morir.

“Quan vas per Europa, una de les millors maneres perquè entenguin la situació és dir-los que el PP que governa a l’Estat espanyol va ser presidit per un dels exministres franquistes”, ha afirmat Borràs. I ha afegit que el PP impedeix que hi hagi una gran força d’extrema dreta espanyola.

Jordi Borràs ha exposat aquesta dada: Un 80% dels votants d’extrema dreta van votar el PP en les darreres eleccions. I ha fet referència a la presència absent com la capacitat de l’extrema dreta de fer present el seu discurs a les institucions sense que es noti, de la mà dels partits que n’agafen les propostes. “Hi ha partits espanyols que agafen consignes de l’extrema dreta i legitimen el seu discurs”, ha afirmat el fotoperiodista, que ho considera la “gran victòria ultradretana”.

“Barcelona ha estat sempre el motor ideològic de l’extrema dreta a nivell espanyol”, ha explicat Borràs. A Catalunya i als Països Catalans, segons el fotoperiodista, no tenim una extrema dreta amb sigles pròpies, malgrat que hi ha hagut intents. Considera que per la major part del catalanisme l’enemic principal ha estat l’extrema dreta, però diu que és probable que quan sorgeixi un Estat surtin també partits d’extrema dreta. En aquest sentit considera que no hem d’abaixar la guàrdia.

El president del CIEMEN, David Minoves, ha clos l’acte exposant que la defensa de l’Europa dels pobles no pot ser utilitzada per part de moviments xenòfobs i de nacionalisme excloent. Minoves creu que s’ha de defensar el vot per tots aquells ciutadans que viuen, treballen i fan comunitat a casa nostra, i que per no disposar de la nacionalitat espanyola no tenen drets polítics.

Consulta l’informe complet: http://irla.cat/publicacions/02-lextrema-dreta-fenomen-europeu/

Comparteix aquesta noticia