El cicle Rastres de Futur, organitzat per la Fundació Josep Irla i la Revista Mirall, ha portat l’acte ‘Els llibres del segle XXI’ aquest dilluns a La Seca Espai Brossa.

Ramon Mas, de l’editorial Males Herbes; Isabel Sucunza, de la llibreria La Calders; Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; i Jordi Nopca, coordinador de l’Ara Llegim, han exposat els seus punts de vista sobre el futur del sector editorial i dels escriptors, amb la moderació de la periodista cultural Núria Juanico.

L’acte ha portat a debat els camins de la literatura i les editorials catalanes en el nou segle, en què grans empreses han aconseguit arraconar les petites llibreries, alhora que llibreries històriques han tancat les seves portes a Barcelona. També s’ha parlat del sector editorial, ja que en els últims anys han aparegut noves editorials en català i iniciatives joves han aconseguit entrar en el panorama cultural català.

Les dades de lectura
Núria Juanico ha posat sobre la taula que un 67% dels catalans llegeix un llibre a l’any i que, en canvi, un 33% no llegeix cap llibre. Bel Olid ha explicat que només un 26% de les persones llegeixen en català, i ha dit que llegir no és bo de per si, sinó quan es tracta d’un bon llibre.

Isabel Sucunza ha explicat que hi ha una part de màrqueting i de promoció de la lectura en què sempre s’ha de pagar un peatge, que és “la promoció que li fas al conseller de torn”.

Bel Olid ha expressat que no pot ser que no hi hagi pressupostos per invertir en biblioteques escolars i que es depèn massa dels voluntaris. “Hi ha coses que hauria d’estar assumint l’administració, que hauria de vetllar pel bé comú, que s’estan deixant en mans de gent que ho fa perquè vol: escriptors, editorials, llibreries…”.

Canvi de paradigma
Juanico ha explicat que cada vegada es dóna més per fet que les llibreries entren en una dinàmica de fer campanyes de promoció, també les xarxes socials. Ramon Mas, de l’editorial Males Herbes, ha exposat: “L’editor tradicional existia fins que el llibre era a les llibreries, ara es fa promoció del llibre i ens hem d’inventar maneres noves que ens permeten publicar el que volem”. Mas ha parlat d’un canvi de paradigma en el món editorial.

El foment a la lectura
Jordi Nopca ha planteja que els editors ja no poden viure de les subvencions, i que quan es dissenya una política pública relacionada amb el món literari, no es pensa en els autors.

Segons Bel Olid, “les campanyes de foment de la lectura no haurien d’enfocar-se a vendre llibres que es venen sols“. La presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha dit que des de l’associació es plantegen recomanar 500 llibres per a nens i nenes de 6 anys i no deixar-ho en mans de l’atzar, en relació a la campanya que ha impulsat la Generalitat.

El paper de la crítica
Nopca ha dit que el mercat arriba les cases, però que determinats llibres els has de buscar i has de tenir un petit entrenament. I Bel Olid ha exposat que es fan crítiques literàries només del que agrada.

Nopca ha dit que hi ha un crític injust, però que també hi ha l’altre crític que dispara de tant en tant, que el propi mitjà no accepta. Segons Bel Olid, “has de tenir uns privilegis molt assumits per agafar el telèfon i dir que un crític no publiqui més”. “Això no es pot tolerar”, ha afegit. Olid ha explicat que ja ha llegit els heterosexuals blancs i burgesos. “Hem de fer altres coses, hem d’explorar altres tècniques narratives i temes”, considera.

Mas considera que hi havia un punt d’institucionalització de la literatura catalana, que havia d’estar al servei del país. I ha dit que aquesta tendència està canviant, gràcies a una nova generació d’editorials i d’escriptors, que fan que es comenci a publicar literatura en català perquè els interessa, i no tant per temes de país o per un cert conservadorisme ideològic. “Ara hi ha possibilitats de publicar coses en català que abans no es podia”, ha afirmat.

Rastres de futur és un cicle de conferències que pretén ser un punt de trobada entre agents del sector cultural, que es complementin i exposin la seva visió per tal d’entreveure el futur de la cultura catalana. Més informació a www.irla.cat/rastresdefutur