Doctor en Ciències de la Informació per la UAB. Docent d’aquesta universitat des del curs 1979-1980, on és professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. Ha estat professor o conferenciant convidat a una vintena d’universitats, entre les quals ha impartit cursos de doctorat a la Universitat de Sao Paulo (1992), Santiago de Compostela (1994), El Salvador (1995, 1998) o Pompeu Fabra (1997); també ha estat investigador convidat al Center for the Study of Communication and Culture (Londres, 1993) i Tinker Visiting Professor a a Universitat de Stanford (2015). Especialitzat en l’estudi de l’estructura, la història, les teories i les polítiques de la comunicació i la cultura. Ha estat guardonat amb el premi extraordinari de doctorat (CC de la Comunicació, UAB, 1988-1989), el premi d’investigació sobre comunicació de masses (Generalitat de Catalunya, 1989) i el premi d’assaig Joan Fuster (València, 1994). Autor de diversos llibres i textos acadèmics, entre els quals D’Ací i D’Allà, aparador de la modernitat (1993), o Polítiques de Cultura i comunicació i construcció nacional (2010). També d’El Regne del subjecte (1987) i Cultura de masses i postmodernitat (1994), juntament amb Enric Marín, i La gènesi de la societat de masses a Catalunya 1888-1939 (1999), amb Francesc Espinet. Ha col·laborat regularment, en diverses etapes, a la premsa, la ràdio i la televisió catalanes. Va ser director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació (1991-1993) i coordinador de la llicenciatura de Periodisme de la UAB (1997-1999).

Vinculat de molt jove a les plataformes del moviment estudiantil anticapitalista (d’ençà del 1972) i a grups de l’esquerra independentista (d’ençà del 1974), va formar part de Nacionalistes d’Esquerra. El 1987 es va incorporar a la Crida a la Solidaritat. El 1997 va començar a col·laborar amb ERC i se’n va fer militant a finals del 2010. Ha estat conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000) i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2000-2006); i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat (2004-2006). Entre el novembre del 2006 i el desembre del 2010 va ser Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Govern de la Generalitat.

D’ençà de mitjans anys setanta va participar en col·lectius crítics amb els mitjans de comunicació i amb les limitacions inicials del Congrés de Cultura Catalana. Després d’ingressar a la UAB com a professor de comunicació, va formar part del grup Aurora Puigmadrona i va anar desplegant una creixent activitat com a conferenciant i dinamitzador de debats sectorials.Va ser director de la revista Esprai. És membre de la Societat Catalana de Comunicació (IEC). Va ser l’impulsor i primer president de la Mesa per la Diversitat en l’Audiovisual (2005). Soci d’Omnium Cultural i de l’ANC. Accionista de la cooperativa Sentit Crític. Membre dels patronats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de la Fundació Pau Casals.