Pere Coromines
(1870-1939)

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870 – Buenos Aires, 1939)
Escriptor, polític, advocat i economista.
Pere Coromines contribuí notòriament a la renovació del llegat republicà federal en la línia d’un catalanisme d’esquerres entès com una aposta per la modernització i la democratització social, cultural, econòmica i política del país. Ho féu primer des de les rengleres de la Unión Republicana de Salmerón i més tard des de la Unió Federal Nacionalista Republicana i des d’Esquerra Republicana de Catalunya.
La seva dilatada experiència política —regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, conseller de Justícia i Dret…— no pot obviar el fet que on veritablement se sentia a gust era participant en la vertebració i la consolidació de l’obra cultural institucional del catalanisme, com va fer des de l’Institut d’Estudis Catalans o l’Ateneu Barcelonès.

Santiago Izquierdo i Ballester (Barcelona, 1968)
Doctor en Història. Professor d’Història Contemporània a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Pompeu Fabra. Entre d’altres, ha escrit Pere Coromines (1870-1939) (2001), Bartomeu Robert i Yarzábal (1842-1902), Medicina i compromís polític (2002) i República i autonomia. El difícil arrelament del catalanisme d’esquerres, 1904-1931 (2006).