Josep-Narcís
Roca i Ferreras
(1834-1891)

Josep-Narcís Roca i Ferreras (Barcelona, 1834-1891)
Destaca especialment pels seus estudis sobre la qüestió nacional catalana, quan, el 1871, elabora la primera teorització coherent al respecte. Cal remarcar el fet que és el primer en vincular justícia social amb llibertat nacional i que utilitza l’expressió Països Catalans.
Fou acusat de «delicte de rebel·lió per mitjà de l’impremta» pel contingut del article «Dos procediments per a l’emancipació» que escrigué el 1878. El 1886 es va dictar un altre cop acte de presó contra ell i va haver de comparèixer davant els tribunals, per un article que es titulava «Ni espanyols ni francesos».
De professió fou farmacèutic i metge. A més va ser membre de l’Acadèmia Médico-Farmacèutica i soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Toni Strubell i Trueta (Oxford, 1952)
Professor al Departament de Turisme de la Universitat de Deusto. Ha organitzat cursos a la Universitat Catalana d’Estiu i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes. És col·laborador d’una gran varietat de periòdics. Actualment és coordinador de la Comissió de la Dignitat i de l’Associació Lluís Companys Batzordea. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Ha estat autor del llibre Josep-Narcís Roca i Ferreras i l’origen del nacionalisme d’esquerres.