Víctor Torres
(1915-2011)
Raó i força
Fa pocs mesos ens va deixar Víctor Torres, el darrer dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, del qual n’ha estat un membre lleial durant 80 anys. La seva trajectòria pública, honesta, treballadora, compromesa… l’han convertit en un referent de la generació que als anys trenta del segle passat va defensar amb la força el que primer havíen conquerit amb la raó: les llibertats democràtiques, els drets socials i l’autogovern de Catalunya.
Per això tots els que volem, com deia el president Macià, una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa, tenim un deute d’agraïment amb Víctor Torres. Per la seva extensa i fecunda vida: durant la República, quan inicià el seu compromís polític fent honor a les nobles nissagues republicanes lleidatanes dels Torres paterns i dels Perenya materns; a l’inici de la Guerra Civil, liderant a les terres de Ponent els joves voluntaris de les JEREC a la Columna Macià-Companys; durant el conflicte armat, lluitant primer al front d’Aragó i després al front del Segre; a l’exili, com a braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la fi del Franquisme, retornant a Catalunya i esdevenint un dels líders de la renascuda Esquerra; durant la represa democràtica, com a diputat d’ERC durant les dues primeres legislatures del nostre recobrat Parlament; i ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevenint un exemple pels joves que venien darrere, als quals mai no va escatimar els seus consells, suport i encoratjament.
Per tot això és de justícia homenatjar al company Víctor Torres. En justa gratitud pels seus 96 anys de lluita incansable per la justícia social i la llibertat nacional.
