Es presenta el número 28 de la revista Eines “El regne d’Espanya, un projecte oligàrquic”

El número 28 de la revista Eines “El Regne d’Espanya: un projecte oligàrquic” s’ha presentat aquest dilluns al vespre a l’espai Nota 79. Marta Rovira i Martínez, sociòloga, i Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, han conversat sobre la construcció de l’Estat espanyol en base a l’oligarquia.

L’Eines 28 analitza des de diferents perspectives com s’articula l’estructura de poder d’Espanya, constatant que ens trobem davant d’un Estat de matriu franquista contrari als interessos de les classes populars. Entre d’altres, hi podreu trobar articles de Marta Rovira i Martínez, Óscar Pazos, Lluc Salellas, Laura Bergés i la transcripció d’una conversa entre Josep Fontana i Joan Tardà.

Lluís Pérez ha presentat l’acte destacant que el regne d’Espanya no té un caràcter inclusiu, i que hi ha un component de classe. Joan Tardà ha explicat que tenim una història anòmala pel que fa a com s’ha conformat l’Estat espanyol. “Hi ha un substrat molt estès que fa que hi hagi dos tipus d’espanyols: els progressistes, que consideren que Catalunya és Espanya; i els conservadors, que consideren que Catalunya és d’Espanya”, ha dit

Segons el diputat, l’Estat espanyol és oligàrquic, pactat amb les oligarquies. Tardà ha explicat: “Fins i tot en els moments en què hi ha hagut més contradiccions entre diversos sectors oligàrquics, els interessos de classe han predominat”. I ha posat com a exemple el paper de La Caixa, que ha optat per ser el primer banc espanyol. “L’oligarquia catalana no té interès en canviar l’statu quo”, ha dit.

Per Marta Rovira, el franquisme té un pes molt important en la història contemporània d’Espanya, i ha suposat una plena despossessió del poder de les classes populars i dels sectors socials que s’identifiquen amb el projecte nacional, que són les classes mitjanes.

La sociòloga ha explicat que el franquisme és un element que influeix molt en la situació política d’ara. “El problema de la transició és que es va fer sobre l’oblit del franquisme, i això ha fet que aquests sectors franquistes reocupessin l’espai mediàtic i l’espai polític”, ha dit.

Marta Rovira considera que aquesta cultura que provenia del franquisme i que no es va eliminar, ha tornat per imposar un discurs que deslegitima el conflicte, la discrepància o la protesta com a possible element present en el discurs polític. “L’escolarització massiva comporta ascensió social però també homogeneïtzació cultural”, ha exposat Rovira.

La sociòloga considera que el nacionalisme va de la mà amb el concepte de llibertat. “Si cada individu no s’identifica lliurement, no hi deixa d’haver una contradicció”, ha completat. Segons Rovira, “el projecte espanyol fracassa d’alguna manera ja que no és capaç de generar una adhesió prou forta com perquè no hi hagi un contrapunt català, o no superi el pes que té la pròpia cultura en el cas català”.

Per Tardà és evident que existeix la catalanofòbia. “Hi ha constants al llarg de la història que es van repetint, i sempre amb la complicitat de l’oligarquia catalana. Entre pàtria i patrimoni, patrimoni”, diu el diputat.

Tardà ha exposat que el franquisme va pactar la seva pròpia supervivència durant la transició. És imperdonable que l’estat espanyol no hagi reconegut les víctimes jurídicament com a víctimes, o que encara declari per llei que tots els tribunals franquistes són legals i encara no s’hagin declarat il·legals els béns espoliats”, ha manifestat.

El diputat ha completat: “Per això nosaltres diem que aquest règim es basa en la impunitat, i això ha creat una cultura pública molt deficitària que és la que alimenta la socialització de la corrupció. Si el rei d’Espanya no va tenir la necessitat de demanar perdó per la seva complicitat activa amb la dictadura franquista, per quina raó s’havia de sentir cridat a ser transparent amb els seus negocis?”

Segons Marta Rovira, a Catalunya hi ha una societat civil que aconsegueix que sigui il·legítim identificar-se amb el franquisme. “Més aviat hi ha una condemna social i institucional del règim franquista, i el discurs públic legitimat predominant ve de la resistència antifranquista i legitima les víctimes”, ha conclòs.

Us podeu descarregar la revista a http://irla.cat/publicacions/28-regne-despanya-projecte-oligarquic/

Comparteix aquesta noticia