El llibre O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l’independentisme, escrit pel lletrat i politòleg Josep Costa, s’ha presentat aquest dilluns a la tarda a l’Ateneu Barcelonès. El títol està editat conjuntament per la Fundació Josep Irla i l’Editorial A Contra Vent.
La presentació ha anat a càrrec del mateix autor del llibre, acompanyat del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó, i de la catedràtica de Dret Internacional Públic i membre del Col·lectiu Praga, Anna Badia.
Josep Costa ha dit que el llibre pretén explicar que la justícia o la legitimitat d’un procés d’independència no només depèn de la nació o del poble que es vol independintzar. “En el cas català hi ha un debat que moltes persones el focalitzen en la història de Catalunya, i jo dic que això depèn de com és l’Estat”, ha afirmat Costa.
Costa ha explicat que la secessió es planteja en estats plurinacionals i que alguns teòrics han dit que la independència d’un país es justifica quan l’Estat no era just, legítim o representatiu. “Si hi ha pluralitat nacional, l’estat hauria de ser respectuós amb les identitats d’aquell país, i si no es legitima el moviment d’independència“, ha dit. Segons l’autor, a O secessió o secessió es fa una relació entre el dret a decidir a nivell català i el dret a l’autodeterminació a nivell internacional.
L’autor també ha dit que no pot invocar-se el principi de a la integritat territorial per negar l’expressió política d’un poble. “La integritat dels estats no està amparada pel dret internacional de forma incondicional”, ha afirmat.
Carles Mundó, conseller de Justícia, ha dit que no tenen raó els que consideren que si un debat es contradiu amb la legalitat deixa de ser legítim. “Per als casos de secessió no hi ha un manual d’instruccions i cada procés determina què és legítim i què no”, ha afirmat. Segons Mundó, el que cal és una causa justa que el justifiqui.
El conseller ha recordat que hi ha cap Estat al món que digui que no reconeixerà Catalunya com un país si ha fet les coses amb rigor i de manera democràtica. I ha destacat la teoria de la causa justa, “a la qual anomenem procés”. “La teoria és molt necessària per entendre els processos i ens ajuda a identificar elements o punts en comú per poder-los homologar en l’àmbit internacional”, ha raonat.