fbpx

Josep Maria Francès, els tres germans Armendares i Josep Vall a l'Orfeó Català de Mèxic

Investigació sobre la militància d’Esquerra exiliada a Mèxic

La derrota del 1939 va implicar l’exili a l’estranger de desenes de milers de catalans. Inicialment la immensa majoria va anar a França, però amb l’ocupació nazi molts van acollir-se a l’hospitalitat proporcionada pel president mexicà Lázaro Cárdenas. D’aquests, una part significativa eren gent d’Esquerra: tècnics, militants, alcaldes, regidors, diputats o consellers. La distància física amb Catalunya i el pas del temps van fer que es perdés molta informació i documentació per explicar una etapa tràgica de la nostra història.

Per això, del 17 al 28 de desembre, la Fundació Josep Irla va enviar el seu director, Josep Vall, i el redactor en cap d’Esquerra Nacional, Ferran Civit, a cercar dades de l’exili i contactar amb els supervivents o bé els seus descendents. L’estada, focalitzada a Mèxic DF, va ser especialment productiva amb el buidatge dels fons de què disposa l’Orfeó Català de Mèxic. A partir de l’Orfeó, es va contactar amb diferents famílies vinculades a l’exili d’Esquerra. Cal tenir en compte que el cens de militants d’Esquerra a Mèxic va comptar amb gairebé tres centenars de components.

La família de Salvador Armendares va donar alguns documents del seu pare. També van contactar amb la que va ser secretària d’Antoni Maria Sbert i Ventura Gassol, Maria Antònia Freixes. La cerca va arribar també, entre d’altres, a la descendència del diputat olotí Antoni Dot; de l’alcalde de Terrassa, Samuel Morera; del fundador d’Esquerra, Joan Lluhí i Vallescà; del periodista i escriptor Josep Maria Francès, i dels últims presidents d’Esquerra a Mèxic, Àngel Vidal i Josep Vidal.

Comparteix aquesta noticia