La Fundació Josep Irla presenta un estudi sobre municipalisme

La Fundació Josep Irla ha presentat l’estudi “Els municipis del benestar. Model nòrdic i nou país”, que reflexiona sobre el sistema de govern del món local a Catalunya i aporta elements de debat al voltant de la seva reformulació prenent com a referència els països nòrdics. El treball exposa els elements a tenir en compte per establir un model de govern local sòlid, com ara les competències que haurien de tenir els municipis per garantir l’estat del benestar.

La presentació, que ha tingut lloc aquest dijous al matí al Pati Manning, ha anat a càrrec de Roger Barres, autor de l’estudi; Dionís Guiteras, alcalde de Moià, vicepresident de la Diputació de Barcelona i secretari d’Ens Supramunicipals d’Esquerra Republicana; Marc Sanglas, diputat al Parlament i secretari de Política Municipal d’Esquerra Republicana; Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts; i Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla.

El municipalisme del benestar
L’autor de l’estudi ha fet èmfasi en la rellevància del govern local, “per la proximitat al ciutadà i la possibilitat del ciutadà d’incidir en les polítiques públiques”. Ha dit que els països nòrdics es caracteritzen per haver construït “el municipalisme del benestar”, en què el govern local és el gran prestador dels serveis públics, com ara educació o sanitat

Una altra característica del model nòrdic és la seva condició d’unitari i descentralitzat. “L’estat té la capacitat de decidir les grans polítiques, però la gestió i implementació es realitza des del nivell local”, ha dit. Barres ha explicat que els governs locals dels països nòrdics tenen moltes competències, i que el 70% de treballadors públics ho fan a l’administració local (una dada 40 punts percentuals per sobre d’altres països europeus). I ho ha relacionat amb la recaptació pública per part dels governs locals necessària per a poder prestar els serveis, que se situa entre el 20 i el 30%.

“La pedra angular dels països nòrdics és que els governs locals són els grans recaptadors d’impostos, com ara l’impost sobre la renda”, ha explicat Roger Barres. Segons l’autor de l’estudi, a diferència del sud d’Europa, al nord les administracions locals són “menys polítiques i més gestores”, i hi ha una supervisió per part de l’estat de les polítiques que implementa el govern local.

La cooperació entre municipis
“Una altra diferència és la mida i la quantitat dels municipis”, ha exposat Barres, que ha mencionat la fusió de municipis que va tenir lloc al model suec i el danès. Si bé no hi ha estudis que demostrin que un municipi més gran gestioni serveis millor, és difícil que un municipi de 300 habitants pugui prestar serveis com educació o sanitat per sí sol.

Per això, ha dit, “ens plantegem cooperació municipal o fusions de segon nivell, que seria un model menys traumàtic per Catalunya”. Segons Roger Barres, primer cal que definim quines competències han de gestionar els municipis, i a partir d’aquí amb quina organització i recursos. També ha dit que el model metropolità és una assignatura pendent, ja que no només hi ha una àrea metropolitana a Catalunya sinó vàries.

El model de municipalisme, a debat
El director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez, ha explicat que la Fundació mira els països nòrdics per adaptar les bones pràctiques a la nostra realitat. Per la seva part, Dionís Guiteras, alcalde de Moià, vicepresident de la Diputació de Barcelona, ha explicat que cal debatre sobre municipalisme en base als serveis que s’han de prestar i la manera de fer-ho.

“No servirà de res tenir un país lliure si no tenim organismes municipals i supramunicipals musculats”, ha dit Guiteras. I ha afegit que cal agafar allò que altres països estan fent bé i adaptar-ho al nostre país: “No volem renunciar a cap municipi, però ens hem d’adaptar per fer front als handicaps”.

El diputat al Parlament de Catalunya, Marc Sanglas, ha explicat que tenim uns governs locals fots i que hem d’aprofitar aquest rèdit en la construcció de la nova República. Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, en la cloenda de l’acte, ha dit que el model que apunta l’estudi va en consonància amb els valors republicans -llibertat, igualtat i fraternitat- i que l’hem de tenir en compte a l’hora de construir la República catalana.

Comparteix aquesta noticia