L’informe ‘La situació de les dones refugiades a Europa, l’Estat espanyol i Catalunya’, editat per la Fundació Josep Irla, s’ha presentat aquest dijous a la tarda a l’auditori del Pati Manning. L’acte ha comptat amb les intervencions de Josep-Maria Terricabras, eurodiputat del grup Verds/ALE; Helena Castellà, autora de l’estudi i assessora de l’eurodiputat; Amina Hussein, activista kurda; i Xavier Bertral, fotoperiodista i cap de fotografia del diari Ara. Ha presentat i moderat l’acte Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla.

El treball fa una diagnosi de quines són les situacions de vulnerabilitat de les dones refugiades i proposa tot un seguit de bones pràctiques per millorar la seva situació. L’informe posa de manifest que la manca de dades amb perspectiva de gènere de la problemàtica dels refugiats dificulta l’aproximació al fenomen.

El director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez, ha explicat que l’informe que es presenta és un esforç d’interseccionalitat i de perspectiva de gènere. L’eurodiputat Josep-Maria Terricabras ha explicat que el treball es va presentar a Brussel·les fa uns mesos per recollir bones pràctiques d’alguns centres. També ha dit que cal passar d’un club d’estats a una Unió Europea, que executi les decisions com una unió.

Terricabras considera que la Comissió Europea hauria de sancionar els estats que no compleixin les quotes pel que fa a l’acolliment de persones refugiades ja que és necessària la seva protecció, sobretot de les més febles i vulnerables com són les dones i les noies. Aquest col·lectiu arriba en quantitats més grans perquè alguns homes han mort a la guerra, ha dit.

Helena Castellà, autora de l’informe, ha explicat que la malanomenada crisi dels refugiats és un dels problemes més importants a què ha de fer front Europa. Castellà prefereix parlar d’una crisi en la gestió d’asil, i ha dit que les dones refugiades són el col·lectiu més ampli de persones refugiades, especialment vulnerable. “Els menors i la gent gran també són vulnerables, però el col·lectiu de dones i nenes refugiades ha crescut especialment”, ha explicat Castellà.

L’estudi deixa clar que les dones refugiades no només pateixen vulneracions dels seus drets durant el viatge, sinó en totes les etapes del seu trajecte vital. Un dels esculls que l’autora s’ha trobat és la manca de dades sobre perspectiva de gènere i el fet que qüestions específiques que només afecten una part del col·lectiu de refugiats no s’investiguen. A més, moltes dones no denuncien per no reviure l’experiència, la por de ser estigmatitzades o la por de represàlies. “Aquests esculls invisibilitzen les discriminacions”, ha explicat Castellà.

L’autora de l’informe ha dit que és important aplicar la perspectiva de gènere en les polítiques d’integració de les persones migrades o refugiades. “Catalunya no té competències pel que fa a l’asil, tot i que s’han dut a terme mesures per incloure la perspectiva de gènere”, ha explicat.

Helena Castellà ha identificat els elements bàsics per eliminar les discriminacions que pateixen les dones refugiades: visibilitzar les discriminacions petites i quantificables, modificar la legislació vigent i tenir voluntat d’aplicar la normativa, i formar en perspectiva de gènere a tots els agents implicats.

Amina Hussein ha explicat que els kurds a Síria abans de la guerra no tenien passaport i eren il·legals. Ha exposat que sense la documentació no podien fer moltes coses, com ara acabar els estudis universitaris, i que no tenien drets com ara el de parlar la seva llengua.

Hussein ha explicat el seu testimoni, i ha dit que va decidir sortir del país perquè volia estudiar. “Quan vaig arribar a Catalunya no podia fer res perquè no tenia documentació”, ha declarat. I ha afegit: “Em vaig quedar cinc anys sense papers i em va arribar el primer passaport de la meva vida amb 27 anys”.  També ha explicat que quan va esclatar la guera de Síria els membres de la seva família van passar a ser refugiats a Turquia, amb unes condicions molt dures. “A Catalunya no vaig rebre cap ajuda durant els 5 anys que vaig estar sense papers”, ha denunciat.

El fotoperiodista Xavier Bertral ha explicat que als malanomenats camps de Grècia, que són naus industrials amb tendes de campanya, hi ha dones embarassades que no s’han fet cap ecografia. Tampoc reben cap seguiment posterior, a no ser que hi hagi una ONG que les ajudi. “No és una crisi de refugiats, és un desastre humanitari que succeeix dins una unió que volem construir, però evidentment per les dones és molt pitjor”, explica Bertral.