La Fundació Josep Irla ha celebrat el 20è aniversari amb un acte que consolida el seu paper com el laboratori d’idees de referència de l’esquerra independentista, i també la voluntat de fer un pas endavant i de rellançar la Fundació com a espai de reflexió i debat al servei dels Països Catalans.
L’acte, que ha reunit 250 persones a la sala noble de l’Edifici del Rellotge -al Recinte Escola Industrial-, ha servit per presentar el vídeo ‘Fundació Josep Irla, 20 anys de pensament i compromís’ que mostra la voluntat de seguir treballant per ser un instrument de reflexió cabdal. L’acte ha comptat amb les intervencions d’Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat i president d’Esquerra Republicana; Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla; i Lluís Pérez, director acadèmic de la mateixa.
Marina Llansana ha moderat un debat amb Josep Huguet, Marta Espasa, Josep Ramoneda, Bel Olid i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació. La nota musical l’ha posat el Quartet Brossa amb la Judit Neddermann, que han interpretat peces com ‘Cançó de fer camí’, un poema de Maria Mercè Marçal musicat per Borja Penalba.
A l’acte hi ha assistit la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Meritxell Serret; la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira; i nombrosos diputats, senadors, i patrons i expatrons de la Fundació.
Les ponències del 20è aniversari
Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat i president d’Esquerra Republicana, ha dit que “hem treballat durant molt de temps per construir una majoria independentista per servir els nobles principis que sempre hem defensat”.
Ha fet referència a la magnitud dels reptes que ens esperen, als quals som capaços de fer front “des del rigor i la constància”. El president d’ERC ha esmentat la necessitat d’estimar, que justifica la nostra dedicació. “Concentrem-nos en el primer dels passos: la República”, ha dit Junqueras.
Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació, ha parlat del laboratori d’idees com a eina per cultivar valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i l’autodeterminació. Pérez ha fet referència a les dues línies intel·lectuals de la Fundació Josep Irla: una que mira al passat i recupera la memòria històrica republicana, i una altra que analitza cap a on hem d’anar.
Josep Vall, director executiu, ha fet un agraïment als que van crear la Fundació Josep Irla i als que l’han mantinguda, així com als treballadors i col·laboradors. I ha fet balanç de la feina feta: 27 edicions de la revista Eines, 24 monografies sobre estudis polítics socioeconòmics publicades, 29 biografies i estudis històrics… en definitiva, més d’un centenar de llibres editats.
“Hem rescatat la memòria de les dones republicanes, com ara Nativitat Yarza, i l’aventura de la columna Macià-Companys, i hem documentat la repressió patida per Esquerra, amb més de 700 afusellats”. I ha conclòs amb una afirmació: “Les millors aportacions són les que encara estan per escriure”.
Les idees del debat
Marina Llansana ha moderat el debat, en el qual Josep Huguet, expresident de la Fundació, ha repassat la trajectòria del laboratori d’idees. I ha afirmat: “Els consumidors de mercat i els usuaris de servei públics han de ser actius, no podem delegar-ho tot a l’Estat”.
Marta Espasa, directora general de Tributs i Jocs de la Generalitat, ha fet èmfasi en la necessitat de redistribuir la renda i la riquesa, i que el sector públic hi intervingui augmentant el salari mínim interprofessional o a través de la despesa pública.
L’escriptora Bel Olid ha dit: “La gent es posa molt nerviosa quan assenyales els seus privilegis”, i ha comentat que cal entendre les contradiccions que tenim i quan podem fer servir un privilegi a favor dels altres que no el tenen. Olid ha llançat una proposta atrevida: que els partits presentin dones com a candidates a la presidència i que la primera presidenta de la República sigui una dona.
Joan Manuel Tresserras, president de la Fudnació Josep Irla, preguntat sobre per què la cultura és imprescindible per a una democràcia de qualitat, ha afirmat que les retallades pressupostàries en cultura són la causa del menys teniment de la cultura per part de qui pensa la política.
Tresserras ha afegit: “Les propostes progressistes no poden tenir èxit amb gent esclava de la ignorància”. Per tant, considera que cal que les polítiques culturals s’encarreguin que la cultura pugui ser àmpliament participada. “Una societat que no estigui formada de persones cultes i educades, no és lliure i no pot tenir qualitat democràtica”, ha afirmat.
Josep Ramoneda ha reflexionat sobre la figura de l’intel·lectual, i ha recomanat als joves que no perdin la curiositat i que no es deixin arrossegar pel consumisme.